13/02/2022

Universalitzar el lleure educatiu

El 2 de febrer passat va tenir lloc un simposi impulsat per Fundesplai per reflexionar sobre els reptes i les oportunitats de l’educació en el lleure en el context actual. S’emmarcava en el Congrés Nacional d’Educació Comparada, que organitzen la UAB i la UB, i va reunir diferents actors i agents educatius de l’àmbit dels esplais i del tercer sector, de la Sindicatura de Catalunya, de la docència universitària i dels Moviments de Renovació Pedagògica (FMRPC). La trobada, d’una banda, va posar de manifest que el lleure educatiu i, en particular, els centres d’esplai tenen un paper educador i un reconeixement creixents; i, de l’altra, va situar els aspectes en els quals cal avançar de manera decidida, com ara la universalització del lleure.

Partim d’un nou escenari en què l’educació es concep al llarg i ample de la vida i en què els entorns d’aprenentatge s’han diversificat enormement. Els esplais formen part d’aquests entorns, dins i fora de l’escola. Són espais singulars on els nois i les noies participen, es diverteixen i aprenen a relacionar-se amb el món de manera diferent. La pedagogia de l’experiència i la realització de projectes d’aprenentatge i servei formen part del seu ADN. L’esplai aporta experiències úniques per al desenvolupament de valors socials, competències emocionals i habilitats per a la vida, a més de ser un node extraordinari de creació de xarxes als barris i de dinamització comunitària. Per això els infants que han participat en aquests centres tendeixen a tenir una mirada social sobre l’entorn on viuen, mostren un fort sentiment de pertinença, es preocupen per ajudar-se entre iguals, reconeixen el seu grup i el dels altres i expressen, en gran mesura, un posicionament reflexiu en qüestions controvertides. En definitiva, els esplais i els moviments de lleure educatiu contribueixen significativament a fer que el temps de lleure dels infants sigui un temps de desenvolupament personal, de descobriment d’experiències noves i inoblidables, com també de consciència crítica i de treball envers el bé col·lectiu.

Cargando
No hay anuncios

En relació amb temps passats, avui hi ha més nenes i nens que participen en activitats de lleure educatiu, més agents socials que les impulsen i més polítiques públiques orientades a optimitzar aquest àmbit socioeducatiu, tot i que la inversió pública en aquest àmbit ha reculat en els últims tres anys. Tanmateix, no es pot obviar que, juntament amb aquesta importància creixent, el lleure segueix sent un dels àmbits educatius més afectats per les desigualtats socials a l’hora d’accedir-hi, amb mancances importants en termes de protecció jurídica i de polítiques públiques.

La necessitat de desenvolupar una educació a temps complet amb la mirada posada en l’equitat i la igualtat d’oportunitats més enllà de l’horari escolar és cabdal. Hi ha evidències que demostren que hi ha un buit de 6.000 hores entre un infant que ha fet activitats de lleure i amb la família i un altre que no n’ha fet durant tota l’escolarització obligatòria. Tenim el repte de treballar per alinear tots els agents que eduquen: escola, casa, esplais, escoltisme, esport, art, música... de manera que avancem en la creació d’ecosistemes, plurals i territorials, que s’interconnecten per brindar a tots els infants una educació plena.

Cargando
No hay anuncios

El lleure educatiu viu un moment agredolç. Dolç, perquè compta cada cop més amb el ple reconeixement de la comunitat educativa i camina cap a un horitzó en el qu al el fora i el dins de l’escola van adquirint el mateix valor, també en les polítiques públiques -n’és un bon exemple la iniciativa que està impulsant la ciutat de Barcelona a través de la Taula de Tardes Educatives, una nova política educativa i cultural municipal per garantir el dret i l’equitat d’accés a les activitats extraescolars que cal reconèixer-. I agre, perquè moltes dècades després segueix pendent el desplegament normatiu i l’accés universal a les activitats del lleure educatiu. Un aspecte clau que de nou posa en relleu que les grans desigualtats educatives es produeixen, sobretot, en el fora escola.