Unitat i valentia. Per un front d’esquerres a Palma

Sovint donar una passa no és una tasca senzilla. Fer-ho, però, és necessari, si volem avançar col·lectivament. Avui, a Palma, a les Illes Balears i al conjunt dels Països Catalans i de l’estat, vivim temps difícils. L’amenaça de l'extrema dreta i d’un PP cada cop més escorat és absoluta. És per això que és un moment d’unitat i de valentia, els termes que amb la meva companya de tàndem Xisca Mir hem volgut prendre com a lema per a les primàries de MÉS per Palma. Unitat i valentia per guanyar.

Necessitam que des de l’esquerra sobiranista que representa MÉS per Palma –fruit de dècades de feina de regidors diferents i valuosos: de Sebastià Serra, Nanda Ramon, Joan Perelló, Lila Thomàs, Tomeu Carrió, Maria Costa i Jordi López a Antoni Noguera, Marisol Fernández, Antoni Verger i Neus Truyol– s’articuli un front antifeixista que aplegui tota la gent palmesana que no vol que les nostres vides estiguin en mans de personatges com Fulgencio Coll i Jaime Martínez. Em sent hereu de les persones del mallorquinisme d’esquerres i verd que he esmentat, sí, però també de regidors anticapitalistes meravellosos que varen fer part de Som Palma i de Podem com Aligi Molina i Aurora Jhardi. Em present per encapçalar una candidatura ampla i generosa on precisament també Esquerra Unida, Sumar, Podem, el Moviment Socialista i l’Esquerra Independentista hi siguin en la forma que considerin oportuna. Perquè són, fonamentalment, els nostres companys. Vull que aquesta llista sigui un punt de partida, un revulsiu, que abraci ciutadans independents que lluiten per l’habitatge, per defensar el petit comerç, el moviment veïnal –que he conegut bé al barri de Santa Pagesa–, el feminisme, el moviment per la llengua catalana, la cultura, el sindicalisme i contra l’exclusió social. Hi ha espai per a tothom.

Només amb una eina valenta, plural i unida que generi il·lusió podrem centrar el debat. I el debat és molt clar: hem d’envestir els problemes reals de la gent i les seves solucions materials. Si allò que ens afecta té causes col·lectives, la resposta ha de ser sens dubte col·lectiva i en cap cas individual. Els palmesans i les palmesanes no arriben a final de mes, no tenen on viure, pateixen feines precàries, veuen com la ciutat i els seus racons ja no els pertanyen i viuen amb dolor la despersonalització lingüística, cultural, patrimonial i comercial de la capital de Mallorca. Cal combatre amb convicció els efectes terribles que el turisme desbocat i el negoci d’uns pocs amics de la dreta deixa a les nostres vides. La situació crítica actual de la ciutat i els temps que ens han tocat demanen contundència i radicalitat en el sentit etimològic del terme que conec com a professor de Llatí. La gent necessita propostes i una acció política dura, alegre i sense complexos. Sortir dels marcs que l’extrema dreta ens vol marcar: qui perjudica els palmesans i les palmesanes no és algú amb un nom àrab, asiàtic o subsaharià, pobre i de pell fosca, sinó els fons voltor, el capitalisme extractiu internacional i el pitjor rendisme lligat al PP i a Vox, que no tenen gens d’empatia ni sensibilitat per les famílies, el jovent i els treballadors.

D’esperança, n’hi ha. Veig referents municipalistes arreu d’Europa, al sud i al nord, que m’inspiren: Die Linke, a les ciutats alemanyes; Adelante Andalucía; La França Insubmisa; el Plaid Cymru, a Gal·les; el Sinn Féin, a Irlanda; i el Partit Verd, a Anglaterra. Esquerres valentes, arrelades al territori i que miren les problemàtiques urbanes del segle XXI de cara. El moment històric ens demana coratge i decisió.

Tenc 45 anys. Duc tota la vida actiu en moviments socials. Conec el carrer. Conec Palma i els nostres barris. Encapçalaré la candidatura de MÉS per Palma essent conscient que serà la primera vegada que ho fa una persona independent en la llarga història dels partits que formen aquest espai. Algú que no forma part orgànica de MÉS ni de les tradicions que la componen (PSM, Iniciativa Verds i ERC). És una oportunitat per créixer, per encarar amb frescor el temps nou que ve i per fer-ho, en paraules de Manuel Monereo, afrontant el gran tema que travessarà l'esdevenir urbà dels nostres dies: “Allò que està en disputa és l’ànima de la classe obrera.” I si una cosa tenc clara és que el maig del 2027 l’ànima de les classes populars de la ciutat que va veure desenvolupar les biografies de l’activista veïnal Rosa Bueno i del poeta Josep Maria Llompart no pot, de cap de les maneres, ser conquerida per l’obscurantisme del PP i Vox.