El Trenc, una venjança
Fa uns dies, MÉS per Mallorca va alertar que el Govern de Marga Prohens es prepara per desprotegir el Trenc o, si més no, modificar la Llei de declaració del Parc Natural per tal de rebaixar-ne la protecció. Ho fan dins l’anomenat Decret llei de projectes estratègics, una normativa òmnibus que (com ja heu pogut llegir a l’ARA Balears), en realitat, amaga una profunda reforma legislativa que cerca tombar o modificar una setantena de normes vigents mitjançant la presentació de 88 esmenes que, en la gran majoria dels casos, poc o res tenen a veure amb els projectes estratègics que són objecte del decret llei. El propòsit és satisfer les exigències de Vox i l’agenda del mateix PP en qüestions relatives a urbanisme, turisme, serveis públics, immigració i llengua catalana. En el cas concret del Parc Natural del Trenc, la martingala implica afegir una disposició final a la Llei de declaració del Parc Natural (Llei 2/2017): aquesta disposició final durà el títol (ai!, tan suggestiu a oïdes de la dreta nostrada) de ‘Deslegalització’, i cercarà que es puguin modificar les mesures recollides a la normativa mitjançant un simple decret, que pugui ser aprovat pel Consell de Govern. Dit més breu: jocs de mans legislatius i filibusterisme parlamentari, a la recerca de dreceres per satisfer els propis interessos i els dels socis de Vox. Interessos que poden ser pecuniaris o ideològics, o les dues coses a la vegada.
És una notícia que ens pot deixar bocabadats per l’atreviment: el Parc Natural maritimoterrestre el Trenc-Salobrar de Campos, que n’és el nom complet, és una àrea inclosa dins la xarxa europea de protecció Xarxa Natural 2000, i això vol dir que qualsevol modificació en la normativa que l’afecta requereix el vistiplau de Madrid i de Brussel·les. Tan enemics com deien que eren de l’estat de les autonomies, però després la gent de Vox (el PP és, amb prou feines, el seu braç executor i no gaire llest) no dubten a utilitzar l’ordenament autonòmic per subvertir l’ordre establert a Espanya i a Europa quan ho consideren necessari. De moment, voldrien relaxar la normativa referent a la instal·lació de xibius i a la recollida de posidònia, dos dels cavalls de batalla de la dreta i la ultradreta espanyolistes de les Balears.
La iniciativa (contra la qual MÉS per Mallorca ha anunciat un contenciós al Tribunal Constitucional) dèiem que sorprèn, però alhora no sorprèn gens. Des del primer moment, el PP de les Balears, i particularment el PP mallorquí –i, encara més en particular, el PP campaner–, va viure la declaració del Trenc com a Parc Natural com una tragèdia. Ells pensen que de les platges de Campos se n’havia de poder fer com a la badia de Palma i construir-hi complexos turístics i residencials a l’engròs. Per a ells, la desprotecció del Trenc és una reivindicació històrica, un greuge que se’ls ha de compensar. On s’és vist, no podem omplir de formigó, asfalt i turistes tot el Migjorn de Mallorca?
Allò que en part sí que sorprèn és que governants joves, com Prohens i Sagreras, hagin heretat intacte l’agre ressentiment dels seus predecessors i que vulguin rescabalar-lo com si fóssim encara als anys 80 o 90, quan es dedicaven a difamar el poeta Damià Huguet per ser un dels promotors de la campanya ‘Salvem el Trenc’. Aquella campanya no va ser tan sols un dels grans èxits del GOB i de l’ecologisme: va ser un èxit de tots els mallorquins i de tota la Mediterrània. La nostra dreta, però, no ha afluixat en la seva determinació de destruir el Trenc (i omplir-se les butxaques, de passada). Ara, a més, volen fer-ho de bracet amb un partit feixista que viu d’explotar, des de la més baixa politiqueria, l’odi contra els mallorquins. És una venjança.