03/07/2023

Jo sóc Groot, tu ets Vox

El PSC em recorda Groot, l’arbre animat de Guardians de la galàxia. Només sap dir jo soc Groot, una frase polisèmica que utilitza per respondre el que convingui. Els socialistes fan una mica el contrari; usen paraules diferents per venir a dir sempre el mateix: que si no combregues amb les seves maniobres, ets còmplice o corifeu de la ultradreta. Recentment, en aquest diari, dos articulistes solvents com Albert Branchadell i Josep Burgaya hi han coincidit. Tant li fa com ho raonis, la resposta és la mateixa: jo soc Groot. Que en aquest cas vol dir tu ets Vox.

Com que legitimitat, en el país del GAL, dels fons reservats i del 155, és una paraula buida que cadascú omple com més li convé, no tinc problema en afirmar que l’alcaldia de Collboni és legítima. Però això no em priva de trobar-hi trets poc saludables. Un: tant Collboni com Colau han mentit als seus votants. Dos: fer escarafalls contra la ultradreta després de pactar amb el PP és hipocresia. Tres: fer-ho amb l’únic objectiu d’evitar un govern independentista és sectari. Quatre: donar al PP la tutela de Barcelona és de dretes, i remata dècades de consens catalanista. Cinc: prometre a Sirera que els comuns quedaran fora del govern és una mentida consentida pel mateix Sirera. Sis: pactar amb el PP polítiques que hauràs d’executar amb els comuns t’inhabilita per parlar de l’eix dreta-esquerra. 

Cargando
No hay anuncios

No discutiré si aquest fangueig és legítim o no. El que segur que és legítim és criticar-ho, encara que un guardià de la galàxia hispana et contradigui amb un tu ets Vox

A l’últim article d’en Branchadell hi ha dues idees que em semblen de risc. La primera: atribueix el que ha passat a Barcelona al simple fet que “l’independentisme no hi té majoria” (es veu que d’independentisme només n’hi ha un, rocós i uniforme, mentre que la resta d’opcions són dúctils i adornades amb múltiples matisos). L’afirmació és certa, però, ¿qui té majoria a Barcelona? ¿Els partidaris que el PP sigui l’àrbitre de la política municipal? ¿És majoria el socialisme, l’espanyolisme o el colauisme? ¿Està justificat que a la capital del país l’independentisme (38% dels vots a les municipals, 47% a les autonòmiques) estigui aïllat per un cordó sanitari impulsat pels partits que només tenen en comú la imposició de la unitat d’Espanya? És legítim, sens dubte! Però és desitjable? ¿Amoroseix o confronta?

Cargando
No hay anuncios

Branchadell esbossa una altra inquietant anàlisi electoral: “¿Podria ser que per sobre de les divisions clàssiques a Catalunya s’estigués polititzant la divisió rural-urbà? Segons això, el fiasco de Trias no s’explicaria perquè Barcelona sigui unionista o d’esquerres sinó perquè és urbana, oberta, diversa i cosmopolita”. Això vol dir (és una deducció legítima) que la resta del país és rural, tancat, uniforme i provincià. Aquesta aberració sociològica queda desmentida pels resultats electorals a cada municipi, i pels ulls de qualsevol observador que es bellugui amunt i avall del país. Però, encara que no fos així, ¿de debò volem tirar per aquest camí? ¿En lloc de fer la Catalunya-ciutat, hem d’atrinxerar Barcelona per protegir-la del seu rerepaís?

La trampa de la Barcelona cosmopolita enfront d’una Catalunya provinciana és més vella que l’anar a peu; ja se’n queixava Vargas Llosa en ple franquisme, i això que el català estava proscrit. Durant el procés sobiranista, la violència de la policia i els jutges s’intercalava amb aquest mateix relat, que ens distreu parlant de sardanes i rumba quan el que està en joc és si Barcelona és una capital europea o una terminal de la gran metròpoli llatinoamericana. 

Cargando
No hay anuncios

El que ha passat a Barcelona demostra que els defensors de l’statu quo espanyol saben entendre’s per damunt de totes les línies vermelles imaginables. És inevitable recordar que el blanqueig de la repressió espanyola és l’obra mestra del PSC; n’ha estat el gran beneficiat, mentre el PP li empresonava els adversaris i Ciutadans li servia en safata milers de vots, abans d’autodestruir-se. Ni tan sols li va passar factura sortir als carrers al costat dels dirigents de Vox. La qual cosa és legítima... però no ho veureu fer mai a cap independentista.