Entre therians i antivacunes: fins on estam disposats a deixar-nos enganar?
Aquests dies passats, els capricis de l’algorisme han volgut fer aparèixer en el meu feed d’Instagram el fenomen dels therians. Es tracta d’una gent que senten una “connexió interna amb animals reals”. Dit d’una altra manera, se senten animals. Si són cans o moixos, caminen de quatre grapes. Si són serps, s’arrosseguen amb l’elegant ondulació escatada d’aquests bífids que tanta de gent troba poc agradosos. Es veu que el fenomen és viral a l’Argentina. Potser es tracta de gent que ha vist que intentar ser persona dins el règim de la motoserra és un impossible. Però no cal anar tan lluny: a algun institut de Mallorca ja hi ha famílies que empatitzen amb aquestes peculiars necessitats identitàries dels seus fills.
No voldria parèixer carca ni massa conservadorot, però el mal dels therians ens pot servir per exemplificar la deriva esotericoconspiranoica que ha pres avui almenys una part del món que coneixem. Començàrem a la segona meitat del segle passat amb els simpàtics signes del zodíac, que tants de nosaltres descobrírem que també tenien nom català amb Joaquim Teixidor, aquell astròleg que solia sortir al Filiprim de Josep Maria Bachs. Després vingué el tarot, que avui podem consultar en diverses cadenes televisives dedicades exclusivament a aquest curiós art de predir el futur de la gent i del món amb unes cartes molt ben dibuixades. N’han estat referents inexcusables Aramis Fuster o les ulleres indomables de Rappel.
No ens ha de venir de nou res de tot això. Fa més de 2000 anys que vivim enclosos entre les tres grans religions monoteistes. Creis-me: res no hi pot haver més esotèricament conspiranoic. Arriba un punt que hom no sap si els humans tenim aquesta necessitat imperiosa de creure en alguna cosa o si, vertaderament, el que necessitam és que ens enganin.
Avui, l’esoterisme del zodíac i el tarot semblen haver involucionat de manera inesperada cap a unes conspiranoies sorprenents, com ara que ens fumiguen des del cel (vegeu l’entrada chemtrails a Viquipèdia) o que uns extraterrestres sauris a l’estil de la cèlebre Diana de V són aquí, entre nosaltres, per esdevenir els amos del món (vegeu l’entrada reptilians, en aquest cas). Molt recomanable és també seguir el rastre visionari que van deixant al seu pas el futbolista Marcos Llorente amb les seves ulleres grogues o Javi Poves, l’entrenador terraplanista del Colònia Moscardó de 2a divisió RFEF.
Cadascú ha de posar les energies on consideri oportú. Cadascú, segurament, ha de ser lliure de deixar-se enganar per l’il·luminat que li caigui més en gràcia. Però alerta. D’un temps ençà, la conspiranoia ha arribat també per qüestionar la ciència. Treim avui tot això a rotlo perquè el xarampió (la temible “rosa”, com l’anomenaven les nostres padrines) ha tornat, després d’uns anys de considerar-se com a malaltia erradicada al nostre redol. Els motius són dos. El primer, l’enorme mobilitat poblacional que viu Mallorca, amb amplis sectors de població acabats d’arribar i dels quals encara no tenim dades mèdiques per confirmar si estan vacunats o no. El segon, més alarmant, la relaxació amb què viu una part important de la població el deure de salut pública que és vacunar-se. Avui, hi ha famílies que posen en qüestió les indicacions facultatives, que són fruit de segles d’investigació científica. Famílies, alerta, que decideixen no vacunar els seus fills, atemorides per teories conspiranoiques entorn dels efectes secundaris de les vacunes. La volada més grossa diu que podrien provocar autisme, una sospita que la ciència es cuida desesperadament de rebatre amb dades i estudis contrastats.
Amb el xarampió no hi podem anar de verbes. No, no són només uns dies de febre, quadre gripal i erupcions cutànies. El xarampió pot empitjorar cap a una pneumònia o, fins i tot, cap a una meningitis que, com sabem els qui tenim una certa edat, pot resultar mortal. Vacunar-se és primordial per a la salut pròpia i per a la del grup. Quan assolim la immunitat de grup (un 95% de vacunats) protegim també les persones que, per motius de salut, no s’han pogut vacunar.
Com deia la cançó: “Mares (i pares) que teniu infants…” protegiu-vos de l’esoterisme de la pseudociència i de les conspiranoies. Ens hi va la salut, i la vida!