Tauró
PalmaLa notícia de la setmana (quantitativament) ha estat l’atac d’un peix a una turista italiana a la platja de l’Arenal. Per sobre de la baralla de l’alcaldessa de Felanitx amb un policia del municipi i, per descomptat, d’una cosa tan ‘irrellevant’com que els treballadors dels autobusos de Mallorca hagin declarat vaga indefinida. Qui es preocuparà de les condicions laborals dels empleats del TIB si una socorrista adverteix per la megafonia del seu lloc de socors en un anglès de primers auxilis: “Prohibit nedar per atac d’un tauró!”? Gloriós. Ens hem passat dos dies llegint anàlisis, conjectures, especulacions i dissertacions sobre el tipus de peix que havia ferit a l’anciana en el bessó. He perdut el compte dels possibles noms que varen donar els experts. Cap va confirmar, per cert, que fos un tauró. Però no importa. Si anuncies la presència d’un esqual en una platja, t’assegures que no hi hagi una segona víctima. Efecte dissuasiu.
La socorrista, com mig món, segurament ha vist Tauró, el clàssic d’Steven Spielberg que va inaugurar fa just 50 anys el concepte de superproducció de l’estiu. L’havia tornat a veure feia només unes setmanes i conserva tots els elements que l’han convertit en un clàssic. És paradoxal que el mal funcionament de la maqueta de l’animal obligués a Spielberg (la va dirigir amb 27 anys) a usar només l’aleta en moltes escenes, contratemps que va contribuir al suspens.
A més de la tensió pels atacs de l’animal, hi ha una cosa més voraç en la pel·lícula: els intents del batle perquè el pànic no arruïni el negoci del turisme. L’avarícia i l’explotació de la gallina dels ous d’or d’un lloc costaner és eterna. Al polític li importen poc o res les víctimes mentre els bars, restaurants i hotels continuïn facturant.
Tauró va aconseguir que una generació tingués por d’endinsar-se en la mar –encara que el perill no fos ni tan sols possible– alhora que va canviar les regles de Hollywood. Es va estrenar massivament als cinemes i varen bombardejar els possibles espectadors amb una campanya publicitària sense precedents en la televisió. La taquilla va respondre. I de quina manera. Si ajustam els ingressos a la inflació, Tauró seria la setena pel·lícula amb més recaptació de la història. Spielberg va obrir el camí a George Lucas i la seva saga galàctica, i ell mateix va seguir la mateixa fórmula amb clàssics com Indiana Jones. Encara avui, mig segle després, els estudis reserven les seves apostes per a l’estiu amb l’ambició d’omplir les seves arques. El poder del temor als esquals continua intacte, també per omplir els mitjans digitals de visites. Encara que el tauró de la platja de Palma fos tan fals com el de la pel·lícula d’Spielberg.