Qui subvenciona ‘Serra d’Or’? (1971)

De la columna de Maur M. Boix (Barcelona 1919 - Montserrat, 2000) a Serra d’Or (VIII-1971) per rebatre en part que la revista que dirigia estigués subvencionada per Òmnium, fundat fa 60 anys com a protector d’entitats catalanes en la clandestinitat. Una d’elles: l’Institut d’Estudis Catalans, que va ser acollit al Palau Dalmases, llavors seu d’Òmnium al carrer Montcada.       

Una revista de cultura, Il bimestre, ha dedicat un conjunt d’una cinquantena de pàgines a Catalunya. L’autor que hi analitza una mica la situació religiosa, després de comentar elogiosament un seguit d’actuacions montserratines, acaba fent-hi un retret curiós. Es plany dels contactes de Montserrat amb l’Opus Dei, del qual provenen, diu, els capitals per a Serra d’Or. Absolutament insòlit per als qui més aviat sospiten de la Banca Catalana o l’Òmnium Cultural, l’infundi fa encara més contrast amb l’acudit, ara somort, d’una certa premsa espanyola, segons la qual els diners per a Serra d’Or arribaven de Moscou, a través d’un moviment equívoc, que deien, com el polonès Pax. Així, no és estrany que algú s’hagi fet la idea, i se n’exclami, que la nostra revista és ideològicament manipulada pels marxistes. Ni sobta que algú, a l’altra banda, amb idèntica gratuïtat, també ho pensi, o ho digui, per vanar-se’n. Un tercer, a l’entremig, blasma la revista de tenir trenta directors. Més són, en canvi, els qui senten la recança del paper decisori que hi juga Montserrat. Mentrestant, un bon grup de montserratins tradicionals sospiren per una orientació més piadosa i menys exposada. [...] Aviat farà dotze anys que Montserrat assumia la responsabilitat de llançar-la, en un servei eclesial d’emergència, amb esperit d’obertura i de disponibilitat. Emprant termes de formulacions legals ulteriors, es tractava, i es tracta d’oferir col·laboracions literàries, informacions, cròniques sobre aspectes diversos de la vida religiosa, cultural i social. Com a instrument d’expressió de la cultura catalana, viva, vària, d’acord amb els drets humans especialment proclamats pel Vaticà II i pels Papes. Una revista que començava tota sola i que ara, amb desaparicions com la de Presència, i sense noves previsions fermes, torna a sentir-se cada cop més sola. Tot aquest planteig permet de deixar ben clar qui subvenciona Serra d’Or. La revista és editada per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, com a empresa periodística. I, a fi de comptes, sobre aquesta base, no hi ha més veritat que la proclamada ací mateix, en compliment de la llei, cada any, a la fi de cada exercici: que la revista no té més ingressos que els provinents de les subscripcions, de la venda dels números i de la publicitat; i que aquests recursos, que sempre fóra bo de veure augmentats, cara a millores, han estat fins ara suficients per a cobrir les despeses.