20/09/2021

Sobirania tecnològica

La salut econòmica i l’ambició política de la Unió Europea depenen d’un xip. De tots els xips que avui en dia fan funcionar els telèfons intel·ligents, els televisors, els cotxes, tota l’automatització industrial, les xarxes digitals i la intel·ligència artificial. La nostra vida, en un xip, o en els semiconductors que formen part dels sistemes electrònics. El procés de digitalització està en un moment decisiu -deia Ursula von der Leyen, la setmana passada, davant el Parlament Europeu-, però no hi haurà transformació digital sense xips. La presidenta de la Comissió anunciava així un nou pla per augmentar la producció de semiconductors a Europa i rebaixar la seva dependència d’un mercat global en crisi. La falta de xips ha portat la direcció de Seat a plantejar un nou ERTO i empreses com Toyota o Volkswagen a anunciar retallades de producció aquest mes de setembre.

Els semiconductors són al centre de la nova competició tecnològica que es lliura a escala global. Els líders dels Estats Units, el Japó, l’Índia i Austràlia treballen amb la idea de crear conjuntament “una cadena de subministrament segura per a semiconductors”. El pla s’anunciarà en la cimera que faran d’aquí uns dies a Washington per reforçar la cooperació al Pacífic enfront la Xina.

Cargando
No hay anuncios

DISPARITATS. La confrontació tecnològica ha entrat en una nova fase i, amb ella, la Unió Europea ha viscut la seva pròpia introducció accelerada a la nova geopolítica global, en un món on la supremacia geoestratègica dependrà, cada vegada més, de qui té la capacitat tecnològica de fabricar els microxips que bateguen al cor de tots els productes digitals que ens envolten, un sector dominat per Taiwan i Corea del Sud.

La UE és un poder econòmic i comercial global que aspira a competir directament amb els Estats Units i la Xina. Però, en realitat, com a potència tecnològica, la capacitat de la Unió s’acosta més a la de l’Índia, el Japó o Corea de Sud. Això sense tenir en compte les grans disparitats internes que hi ha entre socis comunitaris.

Cargando
No hay anuncios

A més, si el procés de digitalització és imprescindible per assolir els objectius climàtics que s’ha marcat la Unió Europea d’aquí al 2050, hi ha experts que adverteixen també dels efectes contaminants de la fabricació de microxips, que requereix grans quantitats d’energia i d’aigua, i crea residus perillosos.

GOVERNANÇA. Brussel·les parla de reforçar la sobirania tecnològica europea. Per a la Comissió, aquest procés d’autodeterminació digital és imprescindible per protegir el seu model i els principis ètics del desenvolupament tecnològic. L’objectiu de la Unió Europea és reforçar una governança pròpia a partir del seu poder regulador, i desenvolupar la infraestructura necessària que els garanteixi aquesta independència i la capacitat de poder fer front a la transició digital.

Cargando
No hay anuncios

Però la idea de sobirania digital té defensors i detractors. Per a uns, representa el retorn a la lògica impossible de l’estat nació i el perill que, des dels governs de la Unió, es plantegi la necessitat de control sobre internet. Per a d’altres, es tracta d’aprofitar aquesta voluntat de crear un model propi per oferir un marc de resolució de conflictes amb vocació global.

Arrossegats per la revolució digital, accelerada per la pandèmia, estem vivint canvis socials a gran escala, que ja han transformat el nostre dia a dia, abans fins i tot de concretar les lleis i les polítiques que els han de regular. El coronavirus ha accelerat també la resposta reguladora de la Unió Europea, que, mentre malda per recuperar sobirania estratègica per a la seva indústria, promet desenvolupar “regles sistèmiques” per a la governança digital global.