Setge de Leningrad

El senyor José Manuel Estévez Payeras és un militar retirat que acaba de publicar un llibre titulat Solo muere el olvidado. Batallón II/262 en la campaña de Rusia 1942-1943, editat per Actas. El senyor Estévez és net del comandant José Payeras Alcina, que comandà aquesta unitat de la División Azul en el setge de Leningrad. Les cartes que, des d’aquell front infernal, va enviar a la seva dona han inspirat l’autor d’aquest llibre perquè considera important “que les futures generacions coneguin al detall i amb veracitat qui foren aquests homes, què els movia i de què foren capaços” (UH dia 21 d’aquest mes).

Al llarg de l’entrevista, l’autor no amaga l’admiració pel seu padrí i, en general, pels components de la División Azul, cosa que no ens ha d’estranyar si consideram que l’impuls inicial va ser l’amor pel seu padrí matern (que no havia conegut). És difícil, des de posicions democràtiques, compartir totes les opinions del senyor Estévez, alhora que és d’agrair l’esforç per posar a l’abast de tothom uns documents que ara mateix, puix no he llegit el llibre, no estic en condicions d’avaluar.

Així i tot, no m’agradaria deixar sense subratllar un fet que l’autor recull diria que amb la màxima aprovació: “Es pot afirmar (...) que el fet que la línia defensada pels espanyols resistís l’ofensiva soviètica va permetre allargar el setge alemany de la ciutat durant un any més”. Potser era el moment de recordar que aquest setge alemany de Leningrad va causar la mort de més de 2.200.000 persones enmig dels sofriments més dantescos. I, amb els respectes deguts al comandant José Payeras Alcina, eren persones que vivien a la seva ciutat.

Guillem Frontera és escriptor