La salut mental també és una qüestió de territori
Quan parlam de salut mental, sovint pensam en psicòlegs, psiquiatres, hospitals i medicació. Tots aquests recursos són imprescindibles i necessaris. Però la realitat és que la salut mental comença molt abans que una persona necessiti una consulta o un tractament.
La salut mental tampoc no depèn exclusivament de factors biològics o individuals. Cada vegada hi ha més consens científic que el benestar emocional està influït per les condicions en què vivim: l'habitatge, les condicions laborals, la situació econòmica, les relacions socials, la mobilitat i la qualitat de l'entorn, entre d’altres. La salut mental també es construeix, o es deteriora, a partir dels factors que ens envolten cada dia.
L'Organització Mundial de la Salut fa anys que insisteix en aquesta idea. Els anomenats determinants socials de la salut tenen una influència decisiva sobre el benestar de les persones. Per això, quan parlam de salut mental, també parlam d'habitatge, de feina, de cohesió social, de territori i de qualitat de vida.
A les Illes Balears, aquest debat adquireix una rellevància especial. El turisme representa una part fonamental de la nostra economia i genera milers de llocs de feina directes i indirectes. Sense el turisme no es pot entendre la realitat econòmica ni social de les nostres illes. De fet, les activitats vinculades directament o indirectament al sector turístic representen un 85% del producte interior brut del nostre país.
Precisament perquè és tan important, hem de ser capaços d'analitzar-ne tots els impactes. No només els beneficis econòmics, sinó també les conseqüències que pot tenir sobre les condicions de vida de les persones que viuen i treballen aquí.
Durant els darrers anys, Mallorca ha experimentat una transformació profunda. Cada temporada es baten rècords de visitants mentre una part creixent de la població manifesta preocupació per l'accés a l'habitatge, els problemes de mobilitat, la congestió dels espais públics i l'increment del cost de la vida.
Aquestes preocupacions no són només qüestions urbanístiques o econòmiques. També són qüestions de salut.
La literatura científica mostra que la percepció de saturació, la pèrdua de control sobre l'entorn quotidià, la dificultat per accedir a recursos bàsics i la sensació de pressió constant sobre el territori poden afectar la qualitat de vida i incrementar els nivells d'estrès de la població resident.
El temps que passam dins un embós. La incertesa davant la renovació d'un contracte de lloguer. La impossibilitat d’accés a un habitatge. La sensació que els espais de la nostra vida diària deixen de ser accessibles. Cap d'aquests factors explica per si sol els problemes de salut mental que pateix una persona. Però quan s'acumulen, generen un desgast emocional que no podem ignorar.
Aquest debat és especialment rellevant si tenim en compte l'evolució de les baixes laborals relacionades amb la salut mental. Segons dades recents, les baixes per aquest motiu han augmentat de manera molt significativa durant els darrers anys, mentre que l'ansietat s'ha consolidat com un dels principals motius d'incapacitat temporal, especialment entre les persones joves.
Quin impacte tenen les condicions de vida actuals sobre aquest augment del malestar emocional?
No hi ha una resposta única ni una relació automàtica entre turisme i salut mental. Seria una simplificació injusta i incorrecta. Però també seria un error ignorar que les condicions derivades de la pressió que suporta el territori poden influir sobre factors que la ciència identifica com a determinants del benestar psicològic.
Durant molt de temps hem mesurat l'èxit d'un territori a través del nombre de visitants, de les pernoctacions i dels ingressos generats. Són indicadors importants, però probablement ja no són suficients.
Potser ha arribat el moment d'incorporar noves preguntes al debat públic. Com afecta el model econòmic a la qualitat de vida de les persones residents? Com hem de gestionar-ho? I dins l’àmbit de la gestió, com incorporam el benestar emocional de les persones? Com podem millorar les condicions de vida de les persones que viuen i treballen a Mallorca?
Quan parlam de salut mental no només hem de mirar què passa dins les persones. També hem de mirar què passa al seu voltant. I això inclou l'habitatge, la mobilitat, les condicions laborals, el model territorial i la pressió que suporta una illa com Mallorca.
Parlar de salut mental és parlar de drets, de dignitat i de qualitat de vida. Però també és parlar d'habitatge, de feina, de territori i de comunitat.
Perquè una illa saludable no és només una illa que genera riquesa. És també una illa que permet viure-hi bé.
I la possibilitat de viure-hi bé és, probablement, una de les millors polítiques de salut mental que podem construir com a societat.