En risc la fàbrica de bateries de Mont-roig del Camp

El maig de 2022 es va anunciar, des de Seül, la inversió industrial més rellevant dels últims vint anys a Catalunya: una fàbrica de components per a bateries a Mont-roig del Camp. Amb 600 milions d’euros i 500 llocs de treball directes, l’empresa coreana ILJIN (ara LOTTE) hi pretenia establir la seva primera planta a Europa.

Ara el projecte es troba en una situació d’incertesa. Diversos recursos contenciosos administratius contra la modificació urbanística necessària per fer-lo possible n’han posat en risc la viabilitat. Es tracta d'accions impulsades per col·lectius opositors al projecte.

ILJIN, ara integrada dins del grup LOTTE, és una de les poques empreses del món especialitzades en elecfoil, una làmina de coure d’alta precisió clau per a la fabricació de bateries i semiconductors. Amb centenars de patents i una xarxa àmplia de centres de recerca, és proveïdora de referència per a gegants com LG, Samsung, CATL o Volkswagen. La planta prevista a Mont-roig no només crearia llocs de treball qualificats, sinó que tindria un impacte positiu en tota la cadena de valor industrial catalana, ja que impulsaria sectors com l’automoció, la maquinària o la química, i enfortiria l’ecosistema de recerca i innovació del país.

L’arribada d’aquesta inversió no va ser casual. El procés d’atracció va començar l’agost de 2021, en un context de forta competència amb altres regions europees. Durant mesos es van fer centenars de reunions entre ILJIN i la Generalitat. Al desembre, un equip tècnic de Corea del Sud es va instal·lar a Catalunya durant tres mesos per establir contactes amb proveïdors locals i teixir aliances estratègiques. Una de les més destacades va ser l’acord amb SEAT per presentar-se conjuntament al PERTE d’automoció.

Mont-roig, amb una economia molt centrada en turisme i serveis, podria diversificar-se amb aquest projecte industrial d’alt valor afegit, altament tecnificat, amb processos nets i respectuosos amb l’entorn. Una inversió estratègica per a Catalunya i també per a Europa, on les bateries són clau per a la descarbonització i els objectius del Pacte Verd Europeu.

Entre el 2021 i el 2022 es van impulsar altres inversions industrials de gran rellevància. Casos com la fàbrica de taulells de fusta de Kronospan a Tortosa (400 milions d’euros i 200 llocs de treball directes) o la reindustrialització de la planta de Nissan a la Zona Franca han marcat el camí cap a un nou model productiu: una indústria neta, tecnificada i arrelada al territori. Un model ben diferent del que representen iniciatives com la de Hard Rock, amb el casino més gran d’Europa, enfocades al turisme massiu i a la creació de feina precària i de poc valor afegit.

El model econòmic del futur s’està decidint avui. I aquest futur passa per una indústria que actuï com a pilar central: una indústria neta, tecnològicament avançada i arrelada al territori. Els últims esdeveniments globals —els aranzels impulsats per Trump, la crisi sanitària de la covid-19 i la guerra a Ucraïna— han posat de manifest fins a quin punt és urgent reforçar la nostra autonomia industrial i energètica. No n’hi ha prou amb generar coneixement científic; cal transformar-lo en capacitat tecnològica (saber fer) i, sobretot, materialitzar-lo localment (fer-ho aquí). En un món dividit en blocs, la clau ja no és el cost, sinó controlar la tecnologia d’alt valor.

Cal promoure clústers d’empreses petites i mitjanes altament tecnificades, ben connectades amb grans indústries, universitats i centres de recerca. I cal fer-ho també des d’una mirada social, ja que els països massa dependents del turisme o del sector financer tendeixen a generar més desigualtats, econòmiques i territorials. En canvi, una indústria avançada pot ser una gran aliada del benestar col·lectiu.

Catalunya ha de ser capaç d’atreure una indústria neta i de valor afegit, que generi llocs de treball dignes, oportunitats reals i permeti al talent jove quedar-se i desenvolupar aquí el seu projecte de vida. Aquest tipus d’implantacions han de fer-se amb el màxim rigor i amb un profund respecte per l’entorn. La inversió prevista a Mont-roig del Camp és fruit d’un procés competitiu intens, en què van participar diversos governs europeus. Si el projecte es posa en risc, aquests mateixos territoris podrien tornar a optar-hi, i Catalunya perdria una oportunitat estratègica difícil de recuperar.