Respecte i protecció o menyspreu i agressió?
La desigualtat entre les llengües i nacions de l’Estat comença en la Constitució espanyola. Tots tenim el deure de conèixer el castellà i el dret d’usar-lo. En canvi, les altres llengües de l’Estat no són de coneixement obligat al territori on s’han format. El PP i Vox s’omplen la boca amb la Constitució, però és evident que ells són els primers a no complir-la. L’article 3 diu que les altres llengües de l’Estat “seran objecte de respecte i protecció”; en canvi, ells transformen el respecte en menyspreu i la protecció en agressió.
La lliure elecció de llengua vol donar cobertura a personetes, poques, afortunadament, que no volen tenir cap contacte amb el català. El conseller Vera és el responsable de posar en marxa una normativa que perjudica greument la llengua i la cultura pròpia de les Illes, entre altres coses perquè tot el que no es fa per normalitzar el català, el perjudica. I la presidenta Prohens (PP) ara que toca poder, no el vol amollar, tot i que el pacte amb Vox perjudica el seu partit, és evident que li és igual, ara ella comanda i els que venen darrere ja s’arreglaran. I aprofit per dir, a la MHP Prohens, que, la, seva, manera, solemne, de, parlar, no, resulta, gens, creïble, perquè, li, fa, falta... NATURALITAT!
Tots tenim clar que la Llei de normalització lingüística (1986), el Decret de mínims (1997) i la Llei d’educació (2022) estableixen que a les Illes Balears no es poden separar els alumnes per raó de llengua, ni per centres, ni tampoc per aules. Com s’havia de fer idò per complir el Pacte entre el PP i Vox que inclou el dret dels pares i mares a triar la llengua del primer ensenyament dels seus fills? Semblava impossible fins que el conseller d’educació, el Sr. Antoni Vera, va trobar la fórmula màgica, una paraula que feia possible la quadratura del cercle: “Farem desdoblaments de grups!”. I tota la corda del PP es posaren a aplaudir-lo al Parlament.
Però no tot el que ens passa pel cap es pot dur a terme dins el sistema educatiu. Desdoblar també és separar i la normativa no ho permet. La participació de les famílies –necessària i imprescindible–, la possibilitat de fer desdoblaments de grups i la responsabilitat que tenen els docents en la implantació de qualsevol projecte pedagògic als centres públics i privats concertats, estan molt ben regulades.
La Constitució regula la “participació efectiva de tots els sectors de la comunitat educativa” –pares, mares, docents i en el seu cas, alumnes– i diu que es farà “en els termes que la llei estableixi”. Per tant, no es fa ad libitum, es fa seguint els canals i els àmbits establerts per a la seva participació. Els pares i mares no poden prescindir de cap aprenentatge legalment i democràticament establert.
Els criteris i les condicions per fer desdoblaments estan definits a la Llei d’educació estatal (LOMLOE), la Llei d’educació autonòmica (LEIB), la Llei de consells escolars i el Decret d’atenció a la diversitat, i es poden fer per qüestions ben concretes i són, entre d’altres, per dificultats d’aprenentatge, per altes capacitats intel·lectuals, per condicions personals o d’història escolar, per atendre alumnes d’incorporació tardana o en situació de desavantatge social... Evidentment, no es poden fer desdoblaments per raó de llengua.
L’autonomia de centre no permet rompre la coherència dels projectes educatius que es basen en principis fonamentals que estableix la normativa, com són l’atenció real de les necessitats educatives dels alumnes, la bona distribució dels recursos econòmics de què disposen els centres i l’assoliment d’un objectiu bàsic com és la inclusió escolar i la cohesió social. El millor per als nostres infants i joves és que convisquin tots junts, a les aules, amb un repartiment equitatiu de l’alumnat en centres sostinguts amb fons públics, perquè puguin compartir les mateixes experiències i puguin enriquir-se amb les aportacions de tots.
Un altre aspecte legal que dificulta la implantació de plans pilots antipedagògics i innecessaris és la responsabilitat que tenen els docents en TOTS els aspectes pedagògics dels centres i que, prescriptivament, han de passar per l’aprovació dels claustres. Hem de tenir present el Decret pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres d’Infantil, Primària i Secundària i recordar que més de 179 centres de totes les Illes ja s’han adherit a la campanya ‘El català no es toca’. També ho han fet la majoria dels sindicats amb representació a la Mesa Sectorial d’Educació i la Junta de Personal Docent de Mallorca, de moment, i va augmentant. És clar que desdoblar també és separar, dividir, segregar, escindir, apartar, desmembrar...
Ni menyspreus, ni agressions: ‘El català no es toca’ ni tampoc es toquen altres aspectes pedagògics que puguin perjudicar els nostres infants i joves i les seves famílies. Docents, pares i mares, sindicats, associacions i entitats que treballen pel català i l’educació de qualitat, disposam d’una experiència prèvia que ens ha ensenyat a treballar en xarxa, a tenir el cap clar, a mantenir-nos ferms i units davant la injustícia. Si tocau el català, ens trobarem als carrers i als tribunals.
