La resistència dels materials

BarcelonaDonald Trump ha sigut entronitzat per quatre anys amb un discurs messiànic i considerant-se a ell mateix ungit pel seu Déu per fer gran Amèrica. El president, el primer que entra a la Casa Blanca condemnat per la justícia, arriba envoltat d'oligarques tecnològics i amb un discurs reaccionari de recuperació de la llei i l'ordre per a la "reconstrucció nacional". Trump no ha fet cap concessió al diàleg o a la reconciliació i ha dit exactament el mateix que en campanya. El nou president dels Estats Units promet aturar el declivi amb l'expulsió de milions d'immigrants, parla de l'augment massiu d'aranzels, anuncia que la bandera arribarà a Mart, que el país expandirà el seu poder al canal de Panamà, que es perforaran nous pous de petroli, i diu que acabarà amb la censura i que reequilibrarà la justícia. Per decret, només hi haurà homes i dones. La democràcia nord-americana s'enfronta a una dura prova de resistència. No es tracta només d'un president populista que va animar l'assalt al Capitoli i que ha connectat amb la ira dels que queden al marge d'un món desconcertant, sinó d'una involució que amenaça la fortalesa amb la qual estan fetes les institucions de la que fins ara ha sigut una de les democràcies més sòlides del planeta.

El més perillós de Trump seran els aduladors a dins i a fora dels Estats Units, la internacional reaccionària. Tots aquells que intentaran fer-nos confondre la seva ira i la complexitat de la seva victòria amb la raó de les seves idees.

Ja ens queda menys, però es farà llarg.