Quatre derrotes consecutives
El gest de Fer Niño tapant-se la cara després d’enviar la pilota a la graderia en l’oportunitat més clara és una imatge definitiva del partit del Mallorca a La Ceràmica. I sobretot de la nul·la punteria dels davanters, de tots, és clar. L’altra imatge és la de Franco Russo després de firmar un partit perfecte per als interessos del rival. El central argentí ha regalat el primer gol en una clara manca de concentració, ha badat en el segon, ha provocat el penal del tercer i ha estat expulsat: un reguitzell d’errades en una actuació difícil de justificar. És obvi que no tota la culpa és d’aquests jugadors. La derrota davant l’equip d’Unai Emery és de les que ja estan catalogades com a tal fins i tot abans de començar a rodar la pilota. El partit ha estat un tràmit per al Vila-real i una tortura per al Mallorca. Els groguets, que l’afrontaven amb nou baixes a la plantilla, han recorregut a l'ofici i l’horabaixa ha resultat una bassa d’oli per a ells. Si no ens falla la memòria, el Mallorca ha rematat entre els tres pals dues o tres vegades, però sense gens de malícia. Rulli ha estat un espectador més, davant la inoperància dels jugadors que arribaven a la seva àrea en comptagotes.
Al Mallorca tant li és jugar amb un punta o amb dos —sempre sol acabar els partits així per no res—, perquè a les darreres cinc jornades de lliga només ha marcat un gol i, atenció, n’ha encaixat deu. Els números que reflecteix la classificació escarrufen: 17 gols a favor i 33 en contra. I el que fa més por són les quatre derrotes consecutives que suma l’equip i que el situen a dos punts del descens. Si fa uns dies tot eren lloances per haver eliminat l’Espanyol de la Copa, ara tothom troba a faltar aquella actitud i energia que hi posaren davant l’equip català. Es veu que l’acabaren tota per a una competició que està molt bé, però que no els ha de distreure de l’objectiu principal, que és la permanència i que de cada vegada està més complicada. Luis García Plaza demanava un canvi d’actitud, un cop de timó, però no saben on l’han de pegar. El mercat d’hivern acaba i només s’ha produït el moviment de la porteria, però és evident que falta qualque cosa més que un bon porter. A partir d’ara, començarem a sentir que cada partit serà una final i la primera arribarà dia cinc de febrer, si la Lliga no canvia, i serà contra un vell conegut. El Cadis, el pròxim visitant de Son Moix, ja comença a treure el cap amb el canvi a la banqueta. Sergio González ha firmat quatre punts en dos partits i allà on ni tan sols el Mallorca va empatar, al camp del Llevant, el Cadis hi ha guanyat per zero a dos.
Ricard Pla és periodista
