22/08/2023

Quanta energia renovable de l’Aragó?

El projecte de nova línia de molt alta tensió (MAT) que connectaria les grans centrals eòliques i fotovoltaiques de l’Aragó amb l’àrea metropolitana de Barcelona ha estat objecte darrerament de debat en els mitjans. Aquesta línia travessaria 40 municipis de Catalunya amb efectes importants sobre el paisatge, però considero que no s’ha entrat en aspectes de fons que tractaré de repassar en aquest article.

En primer lloc, no es tracta de si l'energia ve o no de l’Aragó a Catalunya: això sempre ha estat així des de fa més de cent anys. L'Aragó genera més energia elèctrica de la que consumeix i a Catalunya passa a l’inrevés. Es tracta, per tant, d'un fenomen normal, que ve de lluny. El tema a tractar és quanta energia elèctrica renovable (ER) generem a Catalunya i per què. Avui Catalunya necessita uns 45.000 GWh/any d’energia elèctrica i actualment només en generem 6.000 d’ER, incloent-hi la hidroelèctrica. La tendència és d’un fort increment de la demanda durant els propers anys. Catalunya és avui a la cua d’Europa, aquest és el problema; tenim la transició energètica bloquejada per nosaltres mateixos.

Cargando
No hay anuncios

Segons les previsions actuals, si seguim en aquesta situació de bloqueig, per assegurar el futur subministrament elèctric català faran falta no una sinó 14 MAT que travessaran el territori català d’oest a est. Podrem parlar del país Matalunya.

Cargando
No hay anuncios

El tema central a tractar avui no és si necessitarem estar connectats amb el sistema de transport elèctric espanyol (també seria desitjable estar més connectats amb Europa per França) sinó quina estratègia seguim a Catalunya per aprofitar les característiques del nou model energètic que representen les ER. Catalunya va ser líder europea en la revolució del vapor del segle XIX, també va ser capdavantera en la de l’electricitat del segle XX, i, en canvi, ara en ple segle XXI resulta que estem a la cua en la nova revolució energètica. Què està passant? Què estem fent malament?

Ens trobem davant d'un canvi radical de model energètic basat en les energies renovables, que tenen unes característiques molt diferents de la generació amb centrals tèrmiques que encara domina el panorama europeu. La generació elèctrica en centrals tèrmiques que cremen combustibles fòssils està necessàriament centralitzada en unes quantes centrals de molta potència i unes línies elèctriques que distribueixen l’electricitat per a usos domèstics i empresarials. La nova generació en centrals d’ER permet una generació distribuïda en el territori i acosta la generació i l'ús. I aquest factor és fonamental per entendre la nova lògica i el potencial de transformació socioeconòmic del territori català.

Cargando
No hay anuncios

Tenim l’oportunitat d’entendre el nou sistema energètic des de la seva complexitat, entre altres aspectes, com una gran oportunitat de desenvolupament econòmic local. Les noves plantes fotovoltaiques i eòliques necessiten estar situades en el territori al qual poden beneficiar de dues maneres. Si només les considerem com un espai de suport a les centrals de generació, els beneficis es limitaran poc més que als lloguers del sòl i a la fiscalitat dels municipis. En canvi, si ho plantegem com un sistema energètic complex que afegeix valor al lloc que les acull, podrem pensar en un nou motor de desenvolupament econòmic i social del territori implicat.

Segons l’informe anual d'Irena sobre la creació d’ocupació, l’assoliment dels objectius de transició energètica generarà 122 milions de llocs de treball a escala mundial el 2050. Quants d’aquests llocs de treball es podrien generar a Catalunya amb un model energètic basat en l’interès local i en una política industrial que permeti generar un nou teixit productiu propi de les ER? A banda dels beneficis que comportaria la generalització de la creació de comunitats energètiques locals, tant per a les aplicacions domèstiques com per a les empresarials. Casos com els de Dinamarca o Escòcia ens il·lustren sobre aquesta oportunitat.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, el problema avui no és si l’energia vindrà o no de l’Aragó, sinó si som capaços d’aprofitar positivament aquesta oportunitat que ens ofereix la història per desenvolupar un model propi de generació en interès del país, amb la creació d’un nou sector, indústria i serveis, basat en les ER. Actualment, ens trobem en una situació de bloqueig administratiu i polític que cal superar amb la màxima urgència. Només depèn de nosaltres.