La protecció integral del sòl rústic

Fa dues setmanes des del GOB vàrem fer una valoració de les darreres normes territorials impulsades pel Govern de les Illes Balears: la modificació de la Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), el Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística. Són històriques i reiterades en els anys les peticions ecologistes relatives a la necessitat de reforçar la protecció del territori, posar en valor els espais naturas i fer front de manera directa a l’especulació, la il·legalitat i la voràgine de les dinàmiques immobiliàries i de la construcció que han apuntalat, juntament amb la indústria turística, el nostre depredador model econòmic. Així, són nombroses les vegades que, arran de noves normes o modificacions de les existents, hem reivindicat la necessitat de desclassificació de sòls urbanitzables, la necessitat de reforçar les mesures de protecció del sòl rústic i els espais naturals i zones limítrofs, i la imperiosa necessitat de fer una nova mirada i revisió a l’ordenació territorial i urbanística en vistes a la contenció d’aquest creixement desbocat i no sembre ordenat.

El sòl rústic és sens dubte un dels elements primordials de l’ordenació territorial i urbanística a Mallorca. Ha estat fruit de la invasió de construccions i infraestructures vinculades a usos que no li eren propis i ha estat sempre un calaix de sastre per a l’especulació, la parcel·lació i la construcció d’habitatges en un procés sense aturall i desordenat d’urbanització del camp, els usos turístics –camps de golf, cellers per a visites i degustacions per als turístes, hotels de luxe a sòl rústic, lloguer vacacional, piscines, etc.–, les infraestructures de serveis no previstes en els creixements urbanístics dels municipis –quantes vegades no hem vist tramitacions de declaracions d’interès general per a la construcció d’escoles, centres sanitaris, aparcaments, etc. que els municipis no tenien prevists en els seus sòls i han hagut d’escopir a foravila amb totes les dinàmiques de transport insostenibles que això implica. Les construccions il·legals han estat també un clàssic a foravila. I ara també s’hi afegeix la pressió que exerceixen les instal·lacions industrials d’energia fotovoltaica en sòl rústic que naturalment comencen a aixecar una forta oposició social. En aquest sentit, el Consell té també damunt de la taula la modificació núm. 4 del Pla Territorial de Mallorca que ha d’ordenar les instal·lacions d’energies renovables que es vulguin ubicar en sòl rústic i que fins ara han anat via declaració d’interès general del mateix Consell, però que ,arran de l’impuls del Govern, es poden tramitar via declaració de projecte industrial estratègic, obviant la planificació i ordenació territorial. Més pressió, ara d’usos industrials, sobre un territori que va perdent la seva raó de ser, pel que fa als usos que li són propis i haurien de ser exclusius.

Aquesta setmana els companys de Terraferida advertien del ritme creixent i incessant de la urbanització del sòl per a les construccions residencials, turístiques i les noves infraestructures. Parlaven del consum de 8 quilòmetres quadrats de sòl rústic, de superfícies agràries i forestals intactes fins ara, en 6 anys. Això és l’artificialització d’una superfície equivalent a 1.000 camps de futbol. Són dades que escarrufen, i les modificacions o l’impuls de les normes esmentades i d’altres que les han precedit estan encara lluny de representar el vertader canvi de paradigma que la pressió d’aquesta artificialització de sòl implica en el context actual de crisi climàtica, sistèmica i multidimensional que comença a mostrar-se amb l’augment de preus de productes bàsics, els conflictes geopolítics i les tensions globals per qüestions d’accés a recursos energètics, i les evidències del col·lapse d’un sistema econòmic globalitzat que comença a fer aigües de pertot i que, a casa nostra, té una petjada clara i evident sobre el territori, els recursos i la societat d’unes illes que, de moment, sembla que mirin encara cap a una altra banda. 

El context econòmic i ecològic global es troba davant un escenari sense precedents que obliga a repensar el que fins ara han estat els puntals de l’especialització econòmica a les Illes, basada en el turisme i la construcció. Cal un replantejament radical, partint d’una mirada preocupada i de responsabilitat vers el sòl rústic, i aquest replantejament comença necessàriament per la contenció/prohibició de les dinàmiques que, fins ara, eren les habituals. Però, a més, han de reenfocar la prioritat estratègica d’un sòl que ha de recuperar-se, regenerar-se i planificar-se per cobrir la necessitat essencial que només aquest sòl pot cobrir: la seguretat i sobirania alimentària en el context de l’agroecologia i com a mesura essencial de resiliència davant els escenaris futurs. Cal la protecció integral i radical del sòl rústic. Cal donar-li el valor estratègic que té i reservar-lo exclusivament per als usos primaris, que són aquells que li són propis i que en un futur molt proper esdevindran clau.