El pòdcast MÉS necessari

El que s’ha armat amb el pòdcast del diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa no ha deixat indiferent ningú del partit ni de l’òrbita ecosobiranista. Això és bo. És cert que en un sistema de partits madur les crítiques s’han de fer primer internament. També, però, l’accident per excés de relaxació (perquè juraria que Rosa no tenia cap intenció de muntar cap cacau ni d’ofendre) ha estat útil. Ha posat en relleu que, com passa a les famílies, hi ha coses de què no es parla a taula, però ningú té coratge d’encetar el debat tot i ser necessari.

I la conversa que ningú no vol tenir dins l’esquerra d’aquest país és admetre que durant els vuit anys del Pacte ni es va veure venir el bou de la massificació, ni es va voler escoltar els ecologistes, entre d’altres, que es desesperaven quan veien la inacció dels partits suposadament més sensibles.

MÉS per Mallorca pot aprofitar i rematar aquesta feina que ha encetat Rosa; d’un procés d’autoreflexió i crítica sobre la manca de contundència del Pacte en matèria territorial segur que surt un partit més renovat que d’aquí a menys d’un any haurà d’anar a cercar l’electorat. Alguns dirigents, inclòs Apesteguia, ho han admès, però el conjunt de la ciutadania continua pensant amb la boca petita. Sense aquest exercici, és més mal de fer criticar Prohens.

El Pacte, i MÉS especialment, va signar l’autopista de Campos, l’error més greu de la història de l’ecologisme polític a les Illes. Fet per Miquel Ensenyat, un mal polític que es va dedicar a perseguir els que criticàrem aquesta traïció al seu electorat i a intentar atribuir-nos el nefast final de trajectòria política. La seva trencadissa, a la qual cal afegir l’obsessió per dur turistes dels EUA, encara es paga.