Som un poble cabrejat: l’hora de passar a l’acció!
Després de la indignació ve l’hora de les propostes. Fa uns dies a aquest mateix mitjà la companya Margalida Ramis, activista ecologista de longeva trajectòria i una persona de referència de Menys Turisme, Més Vida es demanava al seu article d’opinió I ara, què? Més clar, impossible. Una qüestió clau.
Aquest estiu del 2026 passarà a la història dels moviments socials de les Balears com l’estiu en què bona part de l’opinió pública de ca nostra va fer el click. Va fer el canvi. Va exterioritzar el que es covava des de feia molt de temps. Les 70.000 persones sortint al carrer dia 26 de juliol en una manifestació extraordinària que va acabar a porrades –un desenllaç que té la Policia Nacional espanyola i els gestors del PSIB-PSOE Alfonso Rodríguez, Rosario Sánchez i Aina Calvo com a responsables primers, però que no pot desmerèixer una tasca mobilitzadora popular exemplar– ha estat la fotografia que ho exemplifica. Segurament amb les dues joves de Santa Maria emmanillades per la Guàrdia Civil uns dies abans per denunciar, mitjançant unes pintades, els excessos de la turistificació i el model actual. Un model que fonamentalment ha beneficiat i enriquit l’entorn del Partit Popular (recordem la desastrosa llei Delgado del 2012 i un executor perniciós per al benestar de les classes populars com Jaime Martínez). Però també, i no és un detall menor, el món sociològic que representa el centredreta regionalista (abans UM, ara Coalició per Mallorca). Tot plegat ben trempat per la poca valentia del PSOE quan hem articulat governs de progrés.
La gent ha dit prou. Cal posar límits. I cal aprofitar les oportunitats que tenguem en el futur. Perquè no passaran molts més trens. Aquests anys l’esquerra sobiranista i verda al Parlament de les Illes Balears i a les Corts espanyoles hem complit. Hem registrat propostes serioses de cogestió aeroportuària i de limitació de compravenda a no residents que es debatran aviat. Hem fet el que podíem mentre ajudàvem a fer créixer el caliu que ens va conduir al 26-J. Mentrestant el Govern de Marga Prohens està impulsant un creixement i una especulació urbanística de forma claríssima i no aplica la Llei d’habitatge pel que fa a les zones tensionades i a la regulació de lloguers. L’executiu estatal de Sánchez, per la seva banda, no està essent diligent amb les mesures que tenim sobre la taula i que serien factibles. La pròrroga de contractes, per exemple, era una qüestió urgent on manca implicació.
I aquests límits no els posarem sols des de les institucions. Els posarem també al costat dels moviments socials que han estat al peu del canó tots aquests anys: Menys Turisme, Més Vida, el Fòrum de la Societat Civil i tantes altres plataformes i entitats que han fet possible que avui el debat sigui un altre. El canvi de model només serà possible si institucions i societat civil caminam plegats, amb objectius compartits i amb la determinació necessària per fer front als interessos que volen mantenir l’’statu quo’.
La proposta mallorquinista i d’esquerres és claríssima. Avançar cap a la transformació econòmica i assolir un Règim Especial de les Balears –REB– per fer un decreixement com pertoca. Fer possible la cogestió aeroportuària i un nou model de finançament que tengui present la nostra demografia i realitat socioeconòmica. Tot plegat, autèntics tabús per als governs de Madrid, siguin conservadors o progressistes, durant dècades. Però que qualsevol demòcrata ha d’entendre que són l’única manera que les lIles Balears recobrin la dignitat i, en essència, el millor antídot antiautoritari per al futur de foscor que el PP i Vox volen per als pobles de l’Estat.