Pla hidrològic de les Illes Balears: eina útil o paper mullat

El 3 d’abril del passat any 2025 es va obrir la consulta pública dels documents inicials per l'elaboració del nou pla hidrològic de les Illes Balears. Sis mesos després es va obrir la consulta pública sobre els temes importants del futur pla, que encara està obert fins al 6 de març. Tot plegat forma part d’un procés complex i llarg reglat d'acord amb la Directiva Marc de l’Aigua Europea, la Llei d’aigües i el Reglament de planificació hidrològica. Continuarà amb l’elaboració i consulta de la proposta de projecte del pla i finalment si tot va bé amb l'aprovació del nou pla hidrològic l’any 2028. Quatre anys d’elaboració per a un pla amb un període de vigència de sis anys (2028-2033). Es pot afirmar que la planificació hidrològica s’elabora amb uns requisits d’informació i participació pública més forts que existeixen a la nostra comunitat autònoma. A més, aquest cicle d'elaboració, aprovació i implementació del pla hidrològic es repeteix i aquest nou pla hidrològic serà el quart. Mentrestant, s’està executant el tercer Pla hidrològic per al període 2022-2027. El resultat serà una nova normativa per regular la gestió dels recursos hídrics i un nou programa de mesures amb les actuacions necessàries per conservar i recuperar l’estat de les masses d’aigua de les Illes Balears: aqüífers, torrents, zones humides i aigües costaneres.

Malauradament, des del començament d’elaboració del nou pla hidrològic no s’ha publicitat gaire als sectors socials i econòmics interessats, i la participació en els primers tallers participatius ha estat minoritària. Tampoc els responsables polítics amb responsabilitats en matèria d’aigua han tingut molta presència en aquest procés. Fins ara, la principal conclusió és que el Pla hidrològic interessa poc. Això no és nou, tenim poca cultura participativa tant per part de la societat, que no troba resposta a les seves peticions durant aquests processos, com per part dels nostres governants, que poden trobar més llibertat en prendre decisions als despatxos sense haver de regir-se a un pla consensuat amb la societat. Un exemple d’això últim ha estat l’impuls d'una quarta dessalinitzadora a l’illa d’Eivissa. Aquesta actuació no estava inclosa en el programa de mesures del vigent Pla hidrològic 2022-2027, però s’ha inclòs com mesura prioritària del govern autonòmic durant aquesta legislatura quan no hi havia cap demanda per part de la societat civil eivissenca. Aquesta contradicció es va viure a l’última Mesa de diàleg de l’aigua d’Eivissa que vàrem organitzar la passada tardor. Aquest espai participatiu està promogut per l’Aliança per l’Aigua des de fa 10 anys per fomentar una cultura participativa, davant l’absència d’altres espais reglats i públics que promoguin el debat i el consens en temes d’aigua a la nostra illa.

La mesa va tenir una elevada participació donada la preocupació social per la forta sequera que encara patíem i les fortes inundacions que s’havien produït recentment. Hi varen participar representants d’agricultors, grups ecologistes, associacions de veïns, però també representants del sector turístic i empresarial. Davant els responsables polítics municipals i autonòmics va haver-hi un consens majoritari per demanar accelerar les actuacions dirigides prioritàriament al control de les extraccions dels pous, aprofitar al màxim l’aigua de les dessaladores per deixar descansar els aqüífers i sobretot tancar el cicle de l’aigua, la veritable assignatura pendent a les Illes. També va ser molt mencionat pels assistents la massificació turística i el creixement urbanístic com a causa principal de l’actual esgotament i salinització dels nostres aqüífers. La demanda de la quarta dessaladora va sortir, però la petició va ser molt minoritària. Encara així la construcció de la quarta dessaladora continua el seu curs i recentment s’ha licitat la redacció del projecte.

Malgrat això, des de l’Aliança per l’Aigua continuarem defensant la importància del pla hidrològic per arribar a consensos i aconseguir una governança de l’aigua de llarg termini. En aquest sentit, hem de destacar el gran esforç per part dels tècnics del servei de planificació hidrològica de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear. Per una banda, han elaborat una exhaustiva anàlisi de la situació actual que ha donat com a resultat uns documents inicials de més de 1.000 pàgines necessàries per començar el procés de planificació. Per altra banda, han fet un esforç de síntesi amb l’elaboració d'un document breu per cada tema important que han identificat. A més durant els últims mesos hem pogut debatre en més de 10 tallers participatius sobre cadascun d’aquests temes i proposar mesures per millorar la crisi hídrica que pateixen les nostres illes. Aquesta força d’anàlisis, normativa, planificadora i de participació del pla hidrològic fa que sigui l’eina més útil per dur a terme actuacions que requereixen més de dues o tres legislatures. D’aquesta manera, el pla hidrològic podria ser la millor oportunitat per sortir dels vaivens polítics de cada quatre anys, qüestió fonamental quan les inversions requereixen més de dues o tres legislatures d'ençà que es planifiquen fins que s’executen.

El repte és enorme i cal dir que de moment cada pla hidrològic ha fracassat i ja portem més de vint anys de planificació hidrològica. Només cal dir que el 60% dels aqüífers a les Illes Balears es troben sobreexplotats, salinitzats o contaminants. De totes les illes, Eivissa pateix la pitjor situació amb més del 80% dels aqüífers en mal estat. No ens ha de sorprendre llavors quan ve una nova sequera i surten totes les nostres vergonyes del que no hem fet: talls d’aigua o pèrdues de qualitat a l’aigua a les nostres aixetes o abandonament de l’activitat agrícola per manca d’aigua. Tampoc hem fet els deures en l’àmbit del sanejament i cada any és notícia la pèrdua de qualitat de les aigües de les platges per contaminació fecal, tot un risc per a la nostra salut, però també per a la reputació de les Illes Balears com a destinació turística. I quan no és això tenim una torrentada que ens mostra com s’ha urbanitzat on no tocava. És igual a quina illa ens trobem, totes compartim els mateixos problemes agreujats pel canvi climàtic. Aquesta incapacitat per solucionar els problemes de l’aigua ens porta a la conclusió que qualsevol anunci d’inversió milionària en infraestructures hídriques serà inútil si no s’atura el creixement urbanístic. En aquest sentit, la desregulació en matèria urbanística de l’actual govern autonòmic ha anat malauradament en aquesta direcció. Sembla que es governa amb la síndrome de doctor Jekyll i mister Hyde; per una banda, és molt positiva la inversió que s’ha posat en marxa aquesta legislatura, però per altra, es continua promovent un creixement turístic i urbanístic que demana més i més aigua.

Un nou pla hidrològic ambiciós i posar límit al creixement són deures fonamentals per fer front a la greu crisi hídrica que viuen les nostres illes, però una qüestió més si volem revertir aquesta situació és com accelerar l’execució de les actuacions. Per això faria falta també modernitzar les administracions i aconseguir una productivitat més elevada dels treballadors públics, però qui posa el cascavell al gat? Si no ho fa ningú, acabarà arribant un Milei o un Trump amb la seva motoserra per fer retallades i desmuntar l’administració pública amb l’excusa de la ineficiència. Dependrà dels nostres governants escoltar la societat, assumir aquests reptes i que el nou pla hidrològic no quedi en paper mullat.