OPINIÓ
Opinió 04/12/2020

Pensions pobres, pensions riques

3 min

Membre de Xarxa Renda BàsicaAmb les últimes dades disponibles –novembre 2020– sabem que el total de pensions de la Seguretat Social espanyola a les Illes Balears és de 195.802. La pensió mitjana és de 944,34 €/mes, i ocupa en el rànquing de comunitats autònomes una posició intermèdia, ja que, normalment, entre sis i set comunitats autònomes tenen una mitjana inferior. Sens dubte, el percentatge de població illenca beneficiària d'aquestes prestacions contributives és força important i creixent (el 2019 es van incorporar un total de 12.027 pensions, i les baixes només van ser 8.254). En qualsevol cas, convé precisar el següent: les contingències pensionades molt majoritàries són les jubilacions (127.606) i les viduïtats (44.565), que representen, respectivament, el 65% i el 23% del total. La resta de contingències són les d'incapacitat permanent (17.318), orfandat (6.193) i a favor de familiars (120), que, sobre el total de pensions, tenen un pes relatiu bastant i molt modest (8,8%, 3,1% i 0,1%, respectivament). També és imprescindible tenir en compte que la quantia mitjana de la pensió varia molt segons la contingència protegida. El novembre passat la pensió de jubilació mitjana va ser de 1.078,51 €; la d'incapacitat permanent, de 912,12 €; la de viduïtat, de 655,00 €; la d'orfandat, de 358,67 €, i la d'ajuda a familiars, de 599,33 €.

Com es pot observar, les quanties majors corresponen a les contingències associades a situacions d'absència de treball retribuït, i al que s'ha cotitzat per determinar la quantia inicial de la pensió. Val a dir que la mitjana total de les pensions a les Balears, en l'última dècada, ha anat escalant posicions en el citat rànquing de comunitats autònomes en la mesura que les quanties de les pensions de recent reconeixement –especialment les de jubilació– han tingut un menor gap amb la mitjana estatal, i de la majoria comunitats espanyoles. Cal recordar que en l'anterior crisi, iniciada el 2008, part d'aquest col·lectiu –les persones amb una pensió posem que superior al llindar de la pobresa– van ser considerades com un matalàs social essencial en l'ajuda al manteniment de moltes llars de descendents. Això va possibilitar que els estralls socials d'aquella crisi no fossin encara majors.

Hi ha, però, una altra font d’informació per analitzar les pensions, les dades de l'Agència Tributària, que, pel que fa a l’exercici fiscal de l’any passat, es publicaren el proppassat 18 de novembre. Segons aquesta font, el total de persones que van rebre al llarg de l'any 2019 algun tipus de pensió, públiques o privades, dineràries o en espècie, és de 193.174 (51% dones, 49% homes). S'ha de precisar que aquesta dada de la hisenda espanyola es refereix a persones (encara que hagin percebut diverses pensions), mentre que la dada de la Seguretat Social està referida a pensions pagades i, per tant, no són dades comparables. En qualsevol cas, i això és l'important, la informació de l'Agència Tributària ofereix un retrat molt interessant de la bretxa de gènere en pensions, i de les diferències realment existents entre les pensions pobres i molt pobres –les que no arriben al salari mínim interprofessional (900 €/mes)–, i les pensions riques i molt riques –les que sobrepassen entre 7,5 i 10 vegades aquest salari mínim.

Doncs bé, la pensió mitjana anual subjecta a IRPF l’any 2019 va ser de 15.112 € (17.467 € per a homes i 12.872 per a dones). Per tant, la bretxa de gènere és d'un 26,3%. D'altra banda, el 22% (43.152 en termes absoluts) són pensions pobres, de les quals més del 29% són molt pobres. I, atenció: el 61% d'aquestes pensions pobres és percebut per dones! En l'altre extrem, les pensions riques, que representen un molt minoritari 0,3% (629 en termes absoluts), i de les quals el 21% són pensions molt riques (de mitjana, 165.069 €/any), tenen cara d'home, ja que el 79% de les persones que les cobren són homes.

Per arrodonir les dades de l'Agència Tributària, anotem que, entre un extrem i l'altre, hi ha el gruix de les pensions de les Illes Balears. Un grup de 98.458 persones amb pensions modestes (entre 10.513 € i 15.585 € de mitjana anual), i un grup de 50.935 persones amb pensions altes, amb mitjanes anuals que oscil·len entre 24.573 € i 42.469 €.

I, tanmateix, allò veritablement rellevant i preocupant és que, en parlar de pensions (vegeu el recentment renovat Pacte de Toledo), gairebé sempre el territori de vulnerabilitat social de les pensions pobres sol col·locar-se en un angle mort. L'assumpte no és balder. En aquesta crisi social coronavírica, aquestes pensions pobres difícilment podran ser –tampoc no ho van ser en l'anterior crisi– sustentadores de vides decents. A més a més, en contrast amb les riques i molt riques, constitueixen tot un exemple de les grans desigualtats existents en les nostres societats.

Com que la pobresa d'algunes pensions és un component més del mix que fa que el risc de pobresa i/o exclusió social tingui un fort component hereditari, en l'abordatge de la solució a aquesta problemàtica el debat sobre una renda bàsica incondicional i universal es presenta com a ineludible.

stats