Partit Popular: manual de saturació
A un país i un territori com el nostre, empès econòmicament per la maquinària turística de l’estiu mediterrani, l’Indicador de Pressió Humana és idoni per calibrar els nivells de saturació d’allò que en deim, en sentit ample, les infraestructures i equipaments: aeroports, carreteres, aparcaments, autobusos, trens, hospitals, platges, places, carrers. El passat mes de maig a Mallorca es registrà un nou rècord de pressió humana, amb gairebé 1,4 milions de persones en un sol dia. L’agost s’haurà superat de molt aquesta xifra, dins una illa on la població resident és d’uns 971.000 habitants. El lector entendrà perfectament que aquesta enorme pressió demogràfica suposa una suma acumulada de demandes de consum de béns i de serveis: més aigua que no tenim, més cotxes que no volem, més electricitat que necessitarem, més fems que produirem, i en definitiva més de tot i dolent. Aquesta és una càrrega del tot insostenible per a una illa massificada al màxim.
El cas és que en els darrers tres anys, aquest Partit que de demagògic i populista ho té tot, i de ‘Popular’ només en té un nom postís, s’ha negat a reconèixer la massificació, fins i tot quan una desesperada majoria social de mallorquins i mallorquines ha donat la veu d’alarma. Davant de la pèrdua de la nostra qualitat de vida, el Partit Popular ens respon que ens hem d’acostumar amb obediència i resignació a aquesta nova normalitat de saturació i afartament.
La imatge de Mallorca ha empitjorat ostensiblement, i, mentrestant, el Partit Popular es nega a acceptar que el turisme, la mobilitat i el tractament de residus s’han de planificar i reordenar sota la premissa d’un decreixement amable. Encara avui, un senyor que fou conseller d’Obres Públiques entre 1983 i 1993 fa afirmacions tan irracionals com aquestes: “Tenc clar que el trànsit no es pacifica, és el que és”. Es tracta de la típica mentalitat de la dreta obtusa i rància del Partit Popular, per a qui pacificar el trànsit de vehicles és innecessari, perquè, diu, “és el que és”. Aquesta és, de fet, la manera de pensar i actuar d’aquests polítics del creixement sense límits: si el col·lapse de les carreteres o la saturació turística “és la que és», per què hem de voler decréixer i testar solucions de millora? A ulls del Partit Popular la massificació no és un problema, i suportar-la és qüestió de sacrifici, de conformisme i de renúncia al nostre estil de vida.
Contra aquesta idea retrògrada sempre han estat les polítiques socialistes i ecologistes les que, per sort, han fet avançar aquest país en forma d’uns progressos decisius –socials, ambientals i proteccionistes– que avui ningú qüestiona –recordem, si no, l’ecotaxa. La socialdemocràcia, l’ecologisme polític o el socialisme humanista es diuen progressistes justament perquè en les seves propostes i accions sempre hi ha un progrés de millores, mai de retrocessos. L’estat del benestar del qual ara gaudim –sanitat i educació públiques, sistema de pensions i serveis socials com l’atenció a la dependència– neix de l’ideari indiscutiblement progressista.
Vet aquí que un altre senyor del Partit Popular, Llorenç Galmés, apostà tota una campanya electoral a la hiperbòlica promesa de “desembossar” Mallorca. Promesa simplista i populista fins a l’extrem, que òbviament no està complint ni complirà mai. Els seus votants tendran bons motius per sentir-se enganyats. En temps de massificació per tot arreu, en qüestió de mobilitat i turisme les ordres en el partit populista són les següents. Primer, desmuntar un carril Bus-VAO que ha beneficiat els milers de ciutadans que viatgen diàriament en un autobús públic o en un taxi. Segon, gastar la descomunal xifra de 350 milions d’euros públics en una macroobra –el tram I del segon cinturó de Palma– que s’havia anunciat per 110 milions d’euros. Són 240 milions d’increment que no s’invertiran a ampliar i millorar el servei de trens i d’autobusos, sinó a posar més asfalt del necessari i que hi hagi més cotxes. Tercer, destruir les polítiques de decreixement turístic iniciades pels socialistes, amb les quals se suspenien les borses de noves places i es corregia a la baixa la capacitat turística, implantant un model 2×1 segons el qual una plaça turística nova només podia autoritzar-se si dues places es donaven de baixa.
Abordar políticament la saturació es fa prenent mesures de decreixement i sostingudes en el temps. Que el Partit Popular, quan governa, les estigui desbaratant forma part del seu inseparable i vell manual de saturació i de degradació ambiental. Als acords que ha firmat amb la ultradreta, el lector trobarà, entre altres perles, la següent: “Proposarem la modificació de la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca per així permetre ASFALTAR”.