El papa, les illes i les hipòcrites

Cert és que el papa Lleó XIV no ha visitat les Illes Balears, però no és menys cert que l’Arxipèlag ha estat present des del primer dia del seu periple per terres hispàniques, gràcies a la referència de la presidenta del Congrés al savi Ramon Llull: “La justícia procura la pau i la injustícia, la guerra” és una de les sentències memorables d’un dels personatges més importants de la nostra història i de tremendíssima vigència. Ben triada.

També podríem discutir si és legítim o no que un líder religiós hagi de fer un discurs a la màxima institució de la sobirania popular del país, en un estat presumptament laic, on aquesta seria en tot cas l’enèsima contradicció constitucional. Jo personalment pens que sí que es justifica, tant pel fet que Lleó XIV és també un cap d’estat, com perquè no cal ser creient per entendre la important influència que la religió segueix exercint en la societat, encara que en menor mesura que a altres temps. Igual que estaria bé que hi compareguessin també altres mandataris internacionals i, per què no, gent no tan coneguda però que defensa causes necessàries, com el dret a l’habitatge. I ja seria el súmmum que no hi faltàs ningú, i que tothom escoltàs com ho han fet amb el papa, en lloc d’absentar-se com veiem a molts dels debats parlamentaris amb l’hemicicle buid.

Perquè, en realitat, tots els polítics estaven a l’aguait a veure què podrien fer servir del discurs papal, a Madrid, Barcelona o les Illes Canàries, en contra de l’adversari o a favor de la pròpia opció, fins i tot els que no hi eren. Òbviament, ja al primer dels discursos, al Congrés, Lleó XIV va deixar clar que és un home gelós de la doctrina, i que no pensa qüestionar dogmes clàssics de l’Església catòlica, com l’oposició a l’avortament, ni entrar a fons en qüestions polèmiques que puguin afeblir encara més la institució que presideix, com ara el tema dels casos de capellans pederastes.

No obstant això, Lleó XIV no és cap fonamentalista, ni un home només de doctrina. Els pastors de l’església de Roma no solen triar el seu nom arbitràriament, i ell ha triat el del seu antecessor Lleó XIII, l’iniciador de l’anomenada ‘doctrina social de l’Església’. Perquè ens hi situem, l’encíclica Rerum Novarum és de finals del segle XIX, en plena eclosió del moviment obrer, tant a Europa com als Estats Units. En aquells moments, el sindicat nord-americà clandestí dels Cavallers del Treball (Knights of Labor) era la principal organització del moviment obrer al país, amb més d’un milió d’afiliats, sense fer-ne distinció de sexe, ètnia o creences. 

Va ser després de les vagues del 1886 i la dura repressió dels líders sindicals –que va donar lloc a la celebració del Primer de Maig–, en un clima de criminalització de la protesta obrera per part dels mitjans de comunicació i els poders fàctics, que Lleó XIII es va alinear amb els treballadors –atès que molts dels membres dels Cavallers del Treball eren immigrants polonesos, irlandesos i italians, en la seva majoria catòlics–, i va escriure, el 1891, la Rerum Novarum. Una encíclica d’una institució tan rància, però que ja per aquell temps deia coses tan radicals –i tan actuals– com que “un nombre molt reduït de rics i opulents han imposat un jou gairebé d’esclavitud a una multitud infinita de proletaris”, o que la propietat privada no podia anar en contra del bé comú. Cadascú que faci la lectura que consideri.

Tanmateix, i malgrat l’escenificació fins i tot postissa i excessivament preparada de la majoria dels actes protagonitzats pel papa aquests dies (com els actes de campanya dels partits, o no?), allò més rellevant i transcendent és l’alineament amb la defensa de les persones migrants i els seus drets, i la denúncia de les polítiques i els discursos racistes i d’odi que impregnen la política tant a Europa com als Estats Units aquests dies.

Unes polítiques i uns discursos molt presents a les Illes Balears, i no sempre liderats pel partit de la “prioritat nacional” (del tot assimilable a la retòrica del Mein Kampf!), sinó per altres que presumeixen de ser gent d’ordre i “bons cristians”, però a qui no els importa deshumanitzar les persones migrants i llaurar l’odi que els altres sembren, amb la irresponsabilitat que això representa en el territori més multicultural de l’Estat que som les Illes Balears.

Prevost ha anat a les Canàries, però és a la mar balear on hi han deixat la vida més de 500 persones només entre el gener i el maig d’enguany, mirant d’arribar al nostre arxipèlag. No crec que la notícia hagi passat desapercebuda per al pontífex, com tampoc no haurien de resultar ermes les seves reflexions i pregàries, per a tots aquells que tant defensen els ‘valors cristians’ (i occidentals), sigui des del càrrec institucional o la barra de bar.