Palma Shame Week 2022
Encara ara estic amb els cabells drets després d’haver sentit, aquest cap de setmana, les declaracions de Kristin Hansen, propietària de l’empresa Ella Global Community, sobre la Palma Pride Week 2022. Segons l’“emprenedora” (perquè així la presenten a alguns mitjans), aquesta celebració pot ser una oportunitat per a la ciutat i per a la comunitat LGBTI “perquè hi aniran famílies, hi anirà gent del camp que per ventura no ha vist mai una lesbiana”. I em mir i em remir les seves declaracions i pens que tot, terriblement tot, està malament.
En primer lloc, sense entrar en el contingut, em deman com així l’Ajuntament de Palma, i més concretament la regidora de Justícia Social, Feminisme i LGBTI, Sonia Vivas, deixen en mans d’una empresa privada la gestió d’uns actes que justament demanen mà pública: per una qüestió de responsabilitat, de posicionament polític de la mateixa institució, per garantir la màxima cura i el màxim respecte davant la comunitat LGBTI+ que el Pride (o el Dia de l’Alliberament LGBTI+, com alguns l’anomenam) pretén tenir.
Això de banda, em pareix terriblement problemàtica la distinció que Hansen fa entre la gent de la Part Forana (“del camp”, que en diu ella) i la de Ciutat. Com si els bords nascuts a pobles i micropobles de la nostra illa no tinguéssim vivències vàlides o com si, directament, no existíssim. Perquè segons Hansen, Palma té una mentalitat oberta, però si se t’acut sortir d’un radi de 15 quilòmetres del centre de la ciutat corrs el perill de caure en un infern d'LGBTIfòbia i perdició. M’agradaria contrastar les seves afirmacions amb dades sobre els espais en què tenen lloc bona part de les agressions LGBTIfòbiques a ca nostra.
D’altra banda, una altra distinció que em preocupa i que no ha aixecat tanta polseguera, em pens, és la diferenciació que l’“emprenedora” fa entre famílies i comunitat LGBTI+. Presentant la Palma Pride Week (o potser n’hauríem de dir Palma Shame Week) com un ens normalitzador “per a les famílies”, el que suggereix és que les famílies LGBTI no existeixen; i sí, existim, i tal vegada tenim més consciència de què significa edificar i arribar a dir-te família que no pas una de cisheterosexual.
Deix la cirereta per al final: la mercantilització dels nostres drets. Hansen defensa que el fet que dues dones puguin venir i besar-se a la plaça de Cort és un privilegi que cal rendibilitzar, i que actes com la Palma Pride Week són una bona oportunitat per atreure més turisme.
El batle Hila s’ha desmarcat de les declaracions. MÉS les ha condemnades, sense més. Podem ha fet un fil de disculpa a Twitter, tot en castellà, i Sonia Vivas s’ha excusat pel poc domini del castellà per part de Hansen. Pareix que ningú té intenció de dimitir, i jo em deman què hauria passat si un escàndol com aquest, classista, fastigosament neoliberal i mercantilitzador, amb aires colonials i un patètic odi cap a la llengua, la cultura i la societat de Mallorca, hagués estat perpetrat per la dreta local. Poc ens passa.
Sebastià Portell és escriptor
