Pacte entre tiris i troians i la perplexa societat balear

PalmaEls ciutadans de les Balears ens mereixem una classe política que dedica gran part del debat parlamentari a l’augment de l’ecotaxa com si aquesta fos la nostra major preocupació? Si, com diuen alguns, volguessin “ser part de la solució” i donar resposta a les veritables necessitats i preocupacions de la ciutadania, estarien centrats a resoldre els problemes històrics de la dificultat d’accés a l’habitatge, en la impossibilitat d’emancipació dels joves, a solucionar la mobilitat, reduir les llistes d’espera del sistema sanitari, millorar els resultats dramàtics de l’informe PISA i oferir una educació que contribueixi a formar sòlidament els ciutadans del futur, a reduir la inseguretat ciutadana, crear noves infraestructures i aconseguir que l’administració pública no sigui percebuda com un llast, sinó com l’instrument facilitador al servei dels ciutadans. Aquestes, entre moltes d’altres, haurien de ser les qüestions de les quals s’haurien d’ocupar.

Tota la resta són cortines de fum i escenificacions per obtenir titulars a la premsa i a les xarxes de X, evidenciant, una vegada més, la distància que separa el debat polític de la realitat social del carrer. Es debatrà sobre l’increment de l’ITS com a qüestió capital, empès per qui no s’hi va atrevir quan governava i que ara ho considera fonamental estant a l’oposició? També ho veuen així aquells que no ho preveien en el seu programa polític i han mutat la seva ideologia liberal?

Podem debatre-ho a les meses del pacte, com a espai de diàleg creat per abordar el fol de ruta de la transformació balear, però, sincerament, ni és una prioritat ni tampoc, una mesura de gran abast. No millorarà gens les preocupacions dels ciutadans. No representa cap pas endavant en la transició econòmica balear. No contribuirà a gestionar cap flux turístic. Sens dubte, a qui perjudicarà serà a molts baules de la cadena de valor –restauració, activitats recreatives i d’oci, comerç, etc.– que veuran minvada l’activitat pel descens en la despesa dels turistes que s’allotgen en l’oferta reglada, perquè els seus euros engreixin les arques autonòmiques, extrets de l’economia productiva.

El que es constata al voltant de l’ITS és que, al final, la classe política, en lloc de demostrar la seva eficàcia perquè es faci visible el destí del que s’ingressa amb aquest impost, s’entrebanca en lluites polítiques per distreure l’atenció pública d’allò que ha posat de manifest un informe recent de la Sindicatura de Comptes: la incapacitat de gestionar amb eficàcia els fons recaptats.

Des del 2016, dels 698,7 milions d’euros, només se n’han executat completament 59 milions. A més, es va destacar que manca verificació documental de 160 milions d’euros i que molts projectes “obeeixen a accions rutinàries i no a projectes transformadors d’acord amb les finalitats de l’impost”. I, amb aquest panorama, com vostès poden comprovar, per a tiris i troians, allò urgent és apujar l’ecotaxa.