La nova llei del litoral balear no ha de consolidar irregularitats

Hi ha hagut diverses lleis de costes a l’estat espanyol i es pot dir que fins i tot la del 1969, en temps de Franco, tenia certa pretensió conservacionista. Sobretot, perquè va crear un gran concepte: el domini públic maritimoterrestre, una franja que varia d’extensió d’acord amb diferents criteris, i que consagra els primers metres de costa com un bé inviolable.

Aquest concepte va ser ampliat i amplament millorat l’any 1988 amb la primera llei de costes de la democràcia. Que encara avui és una referència. La idea central del legislador és poder recórrer el litoral espanyol sense trobar-se cap obstacle que el privatitzi i hi barri el pas. Aquesta llei va servir, per exemple, per acabar enderrocant els apartaments il·legals de ses Covetes, que s’havien construït amb una llicència fraudulenta de l’Ajuntament de Campos. També ha servit aquesta llei per fixar la franja de manera pràctica, i revisar tot el que s’havia autoritzat abans fins i tot de la norma del 1969.

I què s’ha anat trobant l’Administració?Milers de construccions irregulars. Algunes tenien una concessió temporal antiga i caducada i d’altres, ni això. Senzillament, s’havien construït en aquells temps en què tothom feia i ningú mirava. Avui, per sort, les coses han canviat, i a poc a poc –massa lentament– l’Estat i ara també les comunitats autònomes, com les Balears (que han rebut part de les competències), hi van posant ordre.

En la primera entrevista concedida a un mitjà, Maria Joaquina Ferrer, la nova directora general de Costes, admet a l’ARABalears que encara hi ha massa cultura de l’aprofitament privatiu a un espai que és públic. I és així. Restaurants, bars, fins i tot hotels i, per descomptat, piscines, com la del xalet de Pedro J. Ramírez que després de vint anys de litigi serà enderrocada. És evident que l’estat de dret ofereix moltes garanties, fins i tot a un infractor, per recórrer i allargar el gaudi d’una ocupació il·legal. Es fa llarg per al ciutadà i genera la cultura que critica la directora general, la de la impunitat dels abusos.

Però precisament per això els poders públics han d’actuar amb responsabilitat. En primer lloc, tant l’Estat com la CAIB, que es reparteixen les competències avui dia, han de dotar de més mitjans els serveis de vigilància i tramitació d’expedients. En algunes resolucions, la mateixa administració es disculpa per tenir 20 i 30 anys un edifici sense permís a primera línia, ocupant el que és de tots. Tampoc no es poden generar, com va fer el PP, falses expectatives als qui tenen petits negocis i propietats damunt domini públic a Formentera. La llei és igual per a tothom, i fer-ne ara una d’autonòmica amb el propòsit de legalitzar el que l’estatal –de més rang– impedeix és jurídicament un despropòsit i va en contra del bé més preuat que tenim els illencs:un litoral protegit, sense construccions damunt la mar.