“Un nou atac, ja no tant velat, a l’educació pública i de qualitat”
La sanitat i l’educació públiques són els eixos vertebradors d’una societat democràtica i avançada; sense ells, l’organisme social col·lapsa en la desigualtat i el privilegi. Tothom entén que la sanitat pública garanteix el dret a la vida i a la salut de tota la ciutadania, independentment del seu origen o del seu compte bancari. Ningú no acceptaria que, mentre els hospitals públics pateixen llistes d’espera o manca de personal, el Govern utilitzàs els imposts de tots per pagar indemnitzacions per acomiadament dels metges de les clíniques privades o per finançar l’ampliació del seu patrimoni immobiliari. El que semblaria un escàndol en l’àmbit sanitari és exactament el que proposa l’esborrany del nou decret de concerts educatius del Govern de les Illes Balears.
Aquesta norma és un projecte polític que inverteix la jerarquia establerta a la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB), la qual defineix l’escola pública com la “base del sistema educatiu”. Sota l’empara de la “lliure elecció”, ens trobam davant un intent sense precedents de transvasar recursos de la xarxa pública de tots cap a interessos privats d’uns pocs.
El primer pilar d’aquest atac és el blindatge dels concerts durant deu anys. En un context de natalitat decreixent, aquesta mesura lliga de mans l’Administració durant una dècada sencera. Mentre que la planificació a la xarxa pública s’ha de revisar segons les necessitats demogràfiques reals, el decret atorga a la privada una estabilitat que bloqueja qualsevol intent de l’Administració per prioritzar l’oferta pública, tal com exigeix la LOMLOE. Relacionat amb això, es proposa la supervivència artificial d’unitats privades amb ràtios baixes introduint mecanismes com la ‘unificació de nivells’ (agrupar alumnes de cursos diferents en una sola unitat) per evitar el tancament d’aules a la privada. Es permet així mantenir el concert amb calçador, detraient recursos que haurien de servir per enfortir l’eix vertebrador del sistema.
Però on l’esborrany traspassa totes les línies vermelles de l’ètica pública és en la socialització dels riscos laborals privats. El decret preveu que l’Administració financi amb fons públics les indemnitzacions per acomiadament del personal docent de la concertada en supòsits de reducció d’unitats o dotacions. Estarem pagant amb doblers de tots el risc empresarial que hauria de correspondre exclusivament a les entitats titulars. És una ‘caixa de resistència’ per a les patronals, un xec en blanc per acomiadar personal sense que li costi un cèntim a la propietat del centre, una mesura que no troba empara en el mòdul de concert definit per la normativa estatal.
Aquest tracte de favor es fa especialment pervers quan analitzam el blindatge econòmic del Pla pilot de llengües. L’esborrany inclou una disposició específica per finançar –a posteriori– les indemnitzacions del personal vinculat a aquest programa si aquest finalitza. Això no és més que un intent d’utilitzar fons públics per apuntalar un projecte que ataca directament el català com a llengua vertebradora de l’ensenyament. S’ofereixen incentius i seguretats econòmiques a centres que optin per fragmentar el model de conjunció lingüística, posant el talonari de la Conselleria al servei de la segregació lingüística i en contra del criteri que marca la LEIB, que reconeix la llengua catalana com la llengua vehicular de l’ensenyament i un element essencial per al manteniment de la cohesió social i la transmissió de la identitat cultural i històrica de les Illes.
L’atac s’estén també a l’etapa 0-3, la més delicada per garantir l’equitat primerenca. En lloc de centrar-se en la creació de places en centres públics –objectiu prioritari de la LEIB–, el Govern consagra el concert com la via principal d’universalització. I ho fa, a més, devaluant la qualitat, obrint la porta al finançament de personal sense la titulació habilitant completa, creant un sistema de primera i un de segona que atempta contra el dret dels infants a una educació d’excel·lència.
Finalment, el decret permet que el lucre, prohibit per la LODE en activitats complementàries, entri per la porta del darrere: es preveu que els beneficis de serveis com el menjador o el transport puguin reinvertir-se en el manteniment i millora de l’immoble privat. És a dir, entre tots augmentarem el valor dels actius de la propietat privada amb les quotes de les famílies i els fons públics.
Defensar l’escola pública és defensar la cohesió social. Aquest decret no cerca l’equitat, sinó el privilegi d’uns pocs i el manteniment d’una doble xarxa on la pública és condemnada a la subsidiarietat. Si no volem una educació mercantilitzada, cal rebutjar aquest atac que, de cada vegada, és menys velat i més perillós. El dret a l’educació no es ven; es defensa.
