Els 70 rius balears que només recordam quan plou

El passat 27 de setembre va ser el Dia mundial dels rius i a les Balears gairebé ningú no se’n va recordar. Potser perquè pensam que aquí no tenim rius. Però en tenim: són els nostres torrents, que el Pla Hidrològic reconeix com a masses d’aigua de categoria riu. En són 70, d’uns 550 quilòmetres totals. Només en parlam quan arriba una torrentada i l’aigua ens recorda per on passava abans que hi construíssim. Passada la tempesta, tornen a l’oblit.

En temps de torrentades, cal recordar que els torrents existeixen tot l’any, no només quan baixen plens. La majoria són rius temporals, amb un règim hidrològic natural que alterna crescudes i períodes secs, però fins i tot quan no duen aigua són ecosistemes vius que connecten la muntanya amb la mar. I no fa tant, alguns duien aigua tot l’any. La gent gran ens recorda que el riu de Santa Eulària no era l’únic. Un historiador ens explicava com el torrent de la Llavanera alimentava les Feixes tot l’any, i un veí de Deià ens recordava fa poc com els estius de la seva infantesa es banyava a la cala i jugava a fer preses a la desembocadura del torrent.

I sovint en parlam per demanar que es facin nets. Però gestionar les torrentades no és netejar torrents. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ho recorda: la vegetació de ribera subjecta els marges, frena l’aigua i lamina les avingudes, i una llera completament neta pot agreujar els danys aigües avall. Els danys es deuen sobretot a l’ocupació de zones inundables i a infraestructures que redueixen la capacitat de desguàs. A les Balears, del 2018 al 2025, la Direcció General de Recursos Hídrics ha adjudicat 25,7 milions d’euros en obres d’emergència després de tres episodis d’inundació, i només 5 en inversió planificada en lleres, la majoria en murs i canalitzacions. Per cada euro planificat, se n’han hagut d’adjudicar cinc d’urgència. Hauria de ser a l’inrevés: invertir en guanyar espai fluvial, que redueix la força de l’aigua i els danys.

A l’Aliança per l’Aigua hem mirat com estan els nostres torrents, i no hi ha bones notícies. Segons la nostra revisió del nou Pla Hidrològic, en tramitació, set de cada deu torrents avaluats no estan en bon estat. Al pla vigent eren una mica més de la meitat. A Menorca, nou de cada deu. A Eivissa, tres dels quatre estudiats: el del Prat, Sant Josep i la Font. I el tram de riu de Santa Eulària i la Llavanera no s’han pogut avaluar perquè estaven secs.

Cal ser prudents, perquè el nou diagnòstic del pla surt d’un sol mostreig, i d’alguns torrents abans no se’n tenien dades, però el retrat d’avui és clar: gairebé tots els que fallen ho fan en la vida que hi viu, els invertebrats i les algues. També preocupa la contaminació química. El glifosat supera la norma en 14 torrents: a Mallorca, la Riera, Coanegra, Hortella, Manacor, na Borges, Son Real, Son Bauló, Solleric, Pina i Búger; a Menorca, la Cova, Cala en Porter i el del Mercadal, i a Eivissa, el del Prat. I el mercuri, en set: a Mallorca, la Fosca, na Borges, Son Real, Son Bauló i Manacor; i a Menorca, na Bona i el del Mercadal. Els anomenam tots perquè, tot i les normes i les recomanacions existents, continuam contaminant greument el nostre territori.

I el temps s’acaba. El pla vigent es marcava el 2027 perquè 25 torrents arribassin al bon estat, i avui només quatre ho han aconseguit. El nou pla reconeix que 54 dels 70 torrents tenen un risc alt de no assolir-lo. Tot indica que tornarem a arribar a la data límit de la directiva europea de l’aigua amb els deures sense fer.

Per canviar aquesta situació, proposam tractar els torrents com el que són, els nostres rius, que no podem perdre, i fer feina amb la natura. Això vol dir conèixer millor tots els cursos d’aigua de les Illes, no fer una campanya puntual a cada cicle de planificació; també implica reduir l’arribada d’herbicides, nitrats i abocaments, i restaurar la vegetació de ribera. I el més important i difícil encara: cal recuperar els aqüífers, que alimenten les fonts dels torrents. Un torrent que sempre està eixut és el semàfor en vermell dels nostres aqüífers, i no canviarà de color si no els recuperam. I sobretot es fa urgent guanyar espai fluvial per recuperar ecosistemes i reduir la força de les torrentades. El nou Pla Hidrològic i el Reglament europeu de restauració de la natura són l’oportunitat per fer-ho amb mesures i pressupost, però cal voluntat política, fins ara absent, més enllà dels anuncis.

Els torrents no són només un problema quan plou. Són els nostres rius, i mereixen atenció els 365 dies de l’any.