Netejar els torrents... de xalets

Ha fet vuit anys de la torrentada de Sant Llorenç. La dramàtica mort de 13 persones va posar damunt la taula com de malament que s’han fet les coses durant dècades, i com hem acumulat persones i habitatges a llocs en què no només ja estava prohibit fer-ho, sinó que a més el sentit comú deia que no era bona idea.

Val a dir que algunes de les cases afectades per la crescuda descomunal del torrent fa segles que estan edificades. Però també n’hi ha d’altres que no. S’hauria pogut evitar construir damunt zones inundables, però això no només no ha aturat, encara continua. L’Ajuntament de Palma, sense anar més lluny, passa el dia intentant escolar xalets i fins i tot benzineres a llocs on no es pot construir res.

Per què?Pel mateix motiu de sempre. El negoci de l’urbanisme no té amics, més enllà de la pasta. I alguns governants tenen ben clar que això passa per davant tot. Malauradament, quan encara avui surt a alguna conversa el drama de Sant Llorenç, sovint la reacció de moltes persones és l’obsessiva neteja dels torrents. Entenent per neteja arrasar-ne tota la vegetació, perquè algú algun dia va dir que això era el que embossava l’aigua i provocava problemes.

Idò no. La vegetació atura la velocitat de l’aigua, i hi ha de ser, amb tots els matisos que calguin. Però el que no hi ha de ser són les cases, a prop dels torrents. I això és el que sembla que no entenem. Així que, a la pròxima conversa amb cunyat inclòs, per favor, no acceptem que cal arrasar la vegetació dels torrents. El que cal arrasar és l’urbanisme insaciable que ens arrasa. Icada vegada que algú us digui que s’han de netejar les conques i torrenteres, responeu: “Sí, però de xalets”.