La mort d’un amic

El marit del nostre vell amic ens convoca al tanatori, perquè ell, el nostre vell amic, acaba de morir. Ho fa des del seu compte de WhatsApp. Hi surt el seu nom, l’apel·latiu simpàtic amb el qual el teníem afegit, amb l’emoticona de broma.

De seguida, la logística. Bizum per a les flors, qui podria escriure alguna cosa, qui voldria llegir, com hi anirem, al tanatori. I preguntes. Com ha sigut? I una amiga, la que ho sabia, explica, mig excusant-se, pobra estimada, que ell no ho volia dir. Algú penja fotos d’ell –de tots nosaltres– de fa molt de temps. Ric de les bromes del passat i encara del present, de les frases fetes de qualsevol grup humà –com m’agrada l’argot familiar–, però no recordo, esclar, cap retret, cap mala paraula, de llavors. Recordo nits en blanc rient, recordo molt –no sé per què– la roba que es posava. El nom amb el qual el coneixíem tenia a veure amb una mena de follet. Així el vèiem.

Cargando
No hay anuncios

Buscant adreces al telèfon, em surt una notícia d’última hora. A l'ARA expliquen que Israel ja no avisarà dels bombardeigs que faci a la població civil. Fins ara llançava un petit coet contra l’edifici condemnat i els habitants sabien que tenien entre deu i vint minuts per marxar. Mentre corrien, agraïts per la gràcia, podien encomanar-se a l’ONU i al Tribunal de Drets Humans, suposo. Ara no ho faran. Com al caixer quan et diuen que “aquesta operació no té cost per a vostè”. Potser aviat en tindrà.

Mor un amic, i és una mort inevitable, era un càncer fulminant, així ens ho ha dit qui l’estimava, i això et fa pensar en com malbaratem la vida en vanitat, ego i mal humor, conflictes estúpids, petiteses d’adolescents perpetus amb desig de transcendir com sigui. Quedar-se és pensar en això. I moren uns desconeguts, per un bombardeig, així ho hem llegit, i és una mort evitable, només hauria calgut no prémer cap botó. Faré el bizum, mirant aquests edificis grisos, en ruïnes, aliena, ja del tot, a la definició d’humanitat, i pensant que quina sort, quina sort que algú de nosaltres ha pensat en unes flors ben boniques.