Models: de Màlaga al País Basc

Fa dos anys i escaig, el Partit Popular va guanyar les eleccions a les Balears amb una consigna que els seus representants repetien a tort i a dret: volien importar aquí el model de turisme cultural de Màlaga. En especial, el batle Jaime Martínez i el seu número dos, Javier Bonet, volien fer de Palma una ‘ciutat cultural’ com presumeix de ser-ho Màlaga, no cal dir que també governada pel PP. Les cometes les he posat jo, perquè en realitat, més que una ciutat cultural, Màlaga funciona com una ciutat aparador que atreu turisme amb un suposat reclam cultural que acaba sent una simple operació publicitària, vistosa però banal. Màlaga, en efecte, s'ha especialitzat a acollir museus-franquícia, plens de grans noms però buits de contingut artístic, i amb un valor cultural nul. Un pretext per fer venir encara més turisme de selfi i instagram.

És cert que Martínez, Bonet i companyia estan aconseguint fer una cosa més o manco semblant a la de Màlaga: la darrera demostració en va ser la festa de la patrona, amb una gala de DJ i altres elements aproximadament musicals. Tant si es tracta d'arts plàstiques, com de música, el model de Màlaga cerca sempre el mateix: artistes amb discursos i actituds convenientment descompromesos, de deglució ràpida i complaent com un panet bao. Del que es tracta, en realitat, és de moure grans quantitats de gent amb qualsevol excusa que els permeti divertir-se i, a més, dir que han fet una cosa ‘cultural’. I, per sobre de tot, consumir, que és del que es tracta. El model de Màlaga ja va ser descrit i criticat a l’ARA Balears fa temps per Cristina Ros: hi desmuntava el caràcter pretesament cultural d'una simple operació de màrqueting turístic i hi oposava el model de Bilbao, una ciutat que ha apostat per un únic museu, el Guggenheim (o per dos, si comptam el Museu de Belles Arts), amb un discurs artístic, museístic i cultural que és coherent i sòlid, i que a la vegada és d'èxit.

A l’ARA Balears també podeu llegir una entrevista ben interessant de David Marquès a Joaquim Coello, un destacat enginyer barceloní amb domicili a Ciutadella de fa quaranta anys, i que enguany va impartir la lliçó inaugural del curs acadèmic del Cercle Artístic d'aquesta ciutat. Coello es mostra decididament partidari de limitar seriosament l'arribada de turistes a l'illa, per no ofegar-la en la saturació. I també invoca el model basc, no només en cultura sinó també en turisme. En efecte, al País Basc el turisme es manté dins uns paràmetres d'èxit però no de massificació, conviu amb altres activitats econòmiques que formen part del teixit productiu i té una bona interrelació amb el món cultural del país, des de grans equipaments com el Guggenheim o el Festival de Cinema de Sant Sebastià fins a la música, la cultura popular tradicional o la literatura basques. El model turístic basc es basa en la idea de responsabilitat a tots els nivells: la responsabilitat individual del turista, la responsabilitat corporativa de les empreses i la responsabilitat institucional de l'administració pública: totes han de vetllar per la cura i el respecte al territori, al medi ambient i a la cultura del país. Per fer-ho, han desenvolupat un concepte, la intel·ligència turística, que passa pel desplegament d'un Sistema d'Intel·ligència Turística (SIT), que funciona com un repositori d'informació útil, rellevant i ordenada, a fi de potenciar les bones pràctiques en el sector turístic.

Hem de recordar que el govern basc no està en mans precisament de bolivarians revolucionaris, sinó de la dreta jesuítica del PNB. Però potser existeix encara una dreta capaç de pensar en idees de productivitat més enllà dels doblers fàcils i dels anuncis de pampallugues.