Arran del darrer article de Gabriel Bibiloni (= GB) sobre el mot 'xibiu' (ARA Balears, 11.VI. 2022) em plau fer unes puntualitzacions amerades del mateix respecte que ell té cap a la meva persona.
1) G.B. està dolgut “per la duresa del to” de la meva rèplica. Tanmateix, no hi sé veure, en el meu escrit, expressions com les que sí que ha fet servir ell en els seus titllant la proposta d’acceptar 'xibiu' en la normativa balear com a substitut de 'xiringuito' d'“una arbitrarietat, un abús de vocabulari sense cap justificació, una perversió del lèxic”, havent-la abans qualificat de “desbarat”, “esguerro”, “invenció sense trellat”, paraules emeses amb l’obsessió de la idea que el valor pejoratiu era general a tot el mallorquí, sense escoltar la veu de l’altra campana. Em sembla que en el meu escrit he prioritzat la descripció i la informació per sobre de la (des)qualificació que inspiren aquests seus mots.
2) En aquesta darrera rèplica seva, es referma en la seva idea del valor pejoratiu del mot a la major part de l’illa –tot i que ell diu “a tots els mallorquins”–, amb dades de diversos informadors; no calia insistir-hi, perquè ja quedava palès l’esmentat valor. Però el que no feia GB era comentar i discutir la proposta fonamentada de considerar 'xibiu' com a equivalent d'‘establiment a la platja de venda de begudes i altres consumicions’ i substitut de 'chiringuito'. Em sap greu que GB no hagi fet cas de la meva informació respecte a Campos, resultat d’un contacte continuat amb els seus parlants, i hagi preferit confirmar-la a través d’un sol informador, com si la paraula dels meus i el meu testimoni no fossin prou fiables.
3) Em permeto recordar el raonament obviat per GB que justifica l’ús de 'xibiu'. Per fer front a un castellanisme, a part del fet d’acceptar-lo, adoptat o adaptat, la Secció Filològica proposa cercar un equivalent dins el sistema dialectal ('Documents de la Secció Filològica', II, 1996, pàg. 82), encara que aquest sigui d’àrea local: va passar, per exemple, amb 'llumí' per 'misto' o amb 'escopinya de gallet' o 'catxel' per '*berberetxo', tots ells d’àrea molt local. En el cas del castellà 'chiringuito' s’ha defensat la introducció de 'xibiu' com el seu substitut, utilitzat d’una manera natural, espontània a l’espai de Campos i sense sentit no necessàriament pejoratiu en pobles veïns. Fidels a aquell criteri, el mot apareix en la 'Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Lèxic (2018)'; també a la premsa balear (ARA Balears), la ràdio i en la ploma d’escriptors illencs. Es tracta d’un mot generat en la parla interna del sistema. S’explica per evolució semàntica del primer significat de ‘barraca rudimentària’, com devien ser els primers xibius, que després han estat objecte d’una construcció millorada. Un resultat originat d’una manera genuïna dins el sistema de la pròpia llengua, com fent-se ressò de les paraules d’Horaci: “Lloança egrègia mereixeràs si amb sàvia soldadura fas tornar nova una paraula vella”. D’altra banda, la convivència amb el sentit desfavorable, que es desprèn de ‘barraca de caçador’ i alhora es desvia cap a un altre de positiu, es troba semblantment en altres mots, com 'crac', 'homenot', 'canalla'. Aquest és el fonament de la proposta amb una certa acceptació en l’estàndard mallorquí. GB, després de criticar-la, exhibeix la seva, 'bar', 'baret de platja', contagiada d’interferència, que no és sinó fugir del foc per caure en les brases. La llengua és un camp de llibertat obert a les propostes dels usuaris, també condicionat pel fre de la norma, que admet matisacions; GB és lliure d’usar 'bar', 'baret de platja', amb els inconvenients assenyalats, i la llengua continuarà; el que convindria és no posar bastons a les rodes d’una proposta justificada i que ha començat a obrir-se camí. Que el respecte s’imposi, sense desqualificacions. Per mi, aquest és el darrer episodi d’una controvèrsia sobre les possibilitats normatives d’un mot mallorquí.
Joan Veny és lingüista
