El Partit Popular continua convençut –i així ho manifesta sovint en les declaracions dels seus líders– que les polítiques mediambientals són un fre per a l'economia. En matèria d'emergència climàtica, en contra de totes les evidències que ja patim, continuen en el punt en què ho va deixar el comentarista esportiu M. Rajoy quan ens parlava del seu cosí negacionista. Passa que això té conseqüències directes damunt els ciutadans i els llocs on vivim. Les retallades i els descuits en matèria de seguretat mediambiental, per exemple, han causat morts i desapareguts a la dana del País Valencià i, recentment, als incendis d'Almeria. El canvi climàtic i les seves conseqüències és o hauria de ser una de les màximes prioritats dels governs, siguin estatals, autonòmics o municipals. La nostra dreta s'estima més relativitzar-ho, i sovint, en relació amb les polítiques de medi ambient, surten amb frivolitats i gracietes.
Una frivolitat és que el Consell d'Eivissa, en un any com el 2026, no hagi ni començat a preparar un pla de residus que pugui ser anomenat com a tal i que estigui en sintonia amb les directrius de la Unió Europea en aquesta matèria, basades en els preceptes de l'economia circular. Ben al contrari, Eivissa (per deixadesa dels seus governants) separa menys i recicla menys residus. Per acabar-ho d'adobar, l'abocador de Ca na Putxa acaba ara el seu cicle de vida útil, cosa que suposa una acumulació de fems i residus que la saturadíssima illa d'Eivissa no pot assumir. Solució de les nostres autoritats: durem tot aquest gènere a Mallorca i el cremarem allà. Ho traslladarem en vaixell i, una vegada a Mallorca, en camions que circularan de nit, “per no destorbar el trànsit”. Es veu que els nostres governants deuen circular poc de nit, a l'estiu, per les carreteres mallorquines. És una idea magnífica: durem la merda –parlam d'això– d'una illa desbordada a l'illa del costat, també desbordada, però més gran. Com denuncia la plataforma contra el trasllat de residus d'Eivissa (formada per 17 entitats veïnals i ecologistes, constituïda al casal de barri de Son Sardina) els efectes d'aquesta maniobra poden ser nefastos a tots els nivells. Parlam de 80.000 (vuitanta mil) tones de residus a l'any per incinerar, afegides als problemes que ja té Mallorca per gestionar els seus propis fems: a banda de contaminació i males olors, se'n poden derivar problemes de salut pública. El primer trasllat ja s'ha efectuat, no sense entrebancs de darrera hora.
Una gracieta, quan es va formar l'actual govern del Consell de Mallorca, va ser nomenar conseller de Medi Ambient un negacionista com Pedro Bestard, de Vox. Com quan Mazón va fer conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana un torero franquista. Són coses que diverteixen els nostres pròcers de la dreta, però que ja no fan tanta gràcia quan es traslladen a la gestió real. A banda dels seus problemes amb els cotxes oficials, Bestard és una persona de la qual és raonable posar en dubte la capacitat per assumir responsabilitats públiques. Deixar sota la supervisió d'algú com ell una política social estratègica com Medi Ambient, i una feina tan delicada com el trasllat de 80.000 tones anuals de residus des d'Eivissa a Mallorca, és pitjor que una temeritat. És una demostració d'ineptitud que pot tenir conseqüències indesitjables, precisament per al medi ambient i per a les persones. I naturalment, és imprescindible l'exigència de transparència en aquests trasllats de residus: exactament qui cobra quines quantitats, quan, com, i en concepte de què. Que ens coneixem.
