20/07/2023

Dos contra un, merda per a cadascun?

BarcelonaQue un polític que pretén ser president d’un govern democràtic es negui a participar en un debat electoral a la televisió pública del seu país és un escàndol. El rebuig del candidat del PP hauria de ser entès, per tant, com un missatge polític. Assistir als debats de la televisió pública és un deure dels polítics i, sobretot, és respectar un dret dels ciutadans a veure’ls, conèixer-los i escoltar-los. Per tant, el debat de candidats a RTVE va quedar estrany i, sobretot, coix.

Abans de començar, l’ens públic donava la benvinguda a Pedro Sánchez, Yolanda Díaz i Santiago Abascal amb una llarga catifa vermella que havien de creuar abans d’entrar al plató. Un gest per donar categoria a l’esdeveniment però potser una posada en escena excessivament pomposa.

Cargando
No hay anuncios

Va ser un debat civilitzat, on Abascal, sobretot en els dos primers blocs, va fer servir bastant la disfressa del llop amb la pell de xai. El moderador, Xabier Fortes, va haver de treballar molt poc al llarg del debat. Amb prou feines va haver d’intervenir. Fins i tot després del primer bloc va animar els candidats a interrompre’s més dient que, en tot cas, ja intervindria ell per posar pau. Però no va caldre.

La intervenció d’obertura del debat d’Abascal va ser una arrencada de manual de l’extrema dreta: “Aquí veremos excusas, interrupciones y mentiras”. Una arenga desacreditant el debat que estàvem a punt de veure. Un desprestigi preventiu perquè, en cas de fracassar, ell ja hauria advertit que allò que havíem vist no tenia valor. Per la seva banda, Sánchez i Díaz van optar obertament per l’estratègia de la pinça: combatre tots dos junts Abascal. El socialista, en més d’una ocasió, va fer servir el recurs del “¿Verdad, Yolanda?” i el “Como dice la vicepresidenta” per fer explícit el dos contra un. Els representants d’esquerres fins i tot traspuaven certa aparença de govern cohesionat quan, en realitat, l’aliança ha sigut un desgavell constant.

Cargando
No hay anuncios

Abascal es va erigir com l’opció de la dreta autèntica desmarcant-se de qualsevol vincle amb el PP i invisibilitzant-lo. Heus aquí l’immens favor que ha fet Feijóo a Vox al negar-se a assistir al debat. Al llarg del debat les mencions a Feijóo es van anar multiplicant, sobretot en l’últim tram, fins al punt que el cognom del líder del PP es va acabar citant fins a vint-i-dues vegades. Catalunya també va aparèixer esporàdicament en el quart d’hora final, com és habitual convertida en dard per fer retrets. Al sanchisme, en canvi, un terme que no hem parat de sentir en les últimes setmanes, no s’hi va fer referència en cap moment. Yolanda Díaz va ser la candidata que segurament va poder lluir-se més folgadament, sobretot contra Abascal, amb qui es va poder esplaiar al voltant de les polítiques d’igualtat.

De tots els debats que hem vist fins ara, és possible que el debat de RTVE d’ahir fos el més útil per als indecisos. I això confirma l’error flagrant de Feijóo de no participar-hi. Si no hi vas, són els altres els que fan el debat per tu i t’assignen el paper que més els convé.

Cargando
No hay anuncios

Més informació del 23-J