18/06/2021

Masclisme i mala educació

Conec en Sergi Sol i la Pilar Carracelas: amb l’un i amb l’altra he rigut algun cop, als passadissos de TV3, on tots dos fan de tertulians. Em cauen molt bé i m’agrada la, diguem-ne, vehemència que demostren, cadascun amb el seu estil. L’altre dia, al Tot es mou, se les van tenir (discrepen políticament) i, després, ella va escriure això a Twitter: “Avui, al Tot es mou, Sergi Sol ha respost als meus arguments dient que "estic crispada" i que "no em posi nerviosa". I quan li he demanat que se centri en els arguments i no en mi, ho ha rematat dient-me "justeges". Aquest masclisme no es pot tolerar a la televisió pública”.

Cargando
No hay anuncios

Dir-li al contrincant que “està nerviós”, que “es calmi”, que “no s’alteri” és de primer de debat. Et permet esgarrapar temps i, reaccioni com reaccioni, guanyes. Si diu “Jo no estic nerviós” o “Calmi’s vostè” (cridant o sense cridar), ja has guanyat. Si no et contesta, també. Jo crec que no es pot considerar de cap manera que aquest truc tan gastat sigui masclista, perquè el fan servir homes i dones contra homes i dones. Inés Arrimadas el feia servir constantment! Si Pilar Carracelas li hagués dit a Sergi Sol que estava nerviós, que es calmés i que no s’alterés no ho hauríem considerat vexatori de cap manera. Sobretot si era cert que estava nerviós.

Pel que fa a “justeges”. És de mala educació, no hi ha dubte. És lleig dir-li a algú que justeja (ho pensis o no), sigui del sexe que sigui. Però és masclista? ¿La Pilar Carracelas li hauria pogut dir a en Sol que justejava sense que passés res? De fet, en un tuit posterior ella mateixa referint-se a en Sol deia: “Aquest senyor no és tonto, sap argumentar”. Si en Sol li hagués dit a la Carracelas que “no és tonta” hauríem parlat també de masclisme i mansplaining.

Cargando
No hay anuncios

No, no. No ens crispem, no ens alterem! En molts debats hi ha masclisme. Per part d’homes i també per part de dones. Masclisme atàvic, superioritat de gènere, sí. Però no em sembla que sigui el cas que ens ocupa. La mala educació no té gènere. Per sort!