Manifestar-se amb neonazis
Un exemple gràfic de què significa l'expressió ‘vergonya aliena’ és veure els teus propis representants institucionals recorrent els carrers al costat de grups d'extrema dreta i neonazis, en una manifestació en què es profereixen crits racistes i d'odi, i en què el càntic preferit inclou l'expressió ‘fill de puta’, en aquest cas adreçada al president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez. La presidenta del Govern de les Balears, Marga Prohens, va participar en una manifestació d'aquestes característiques, i tot seguit en va fer una piulada divertida, perquè explicava una altra manifestació que no havia succeït. En versió original, piulava així la presidenta Prohens: “Ceuta no està tota sola. [Pausa dramàtica]. Milers de persones hem sortit al carrer per traslladar tot el nostre suport al poble ceutí i dir alt i clar que Ceuta no es negocia i que la sobirania i la integritat territorial d'Espanya no estan a la venda. [Pausa dramàtica]. Ceuta som tots”.
La piulada no feia més que reproduir l'argumentari del Partit Popular tal com l'havien enviat de Madrid, que és el discurs que acostuma a oferir la presidenta Prohens. Aquesta vegada, sense traduir-lo, ni res. Molt bé. Llàstima que la realitat no té res a veure amb tot això. El que hi ha a Ceuta és una profunda crisi migratòria, humanitària i política, en què la unitat i la integritat territorial d'Espanya no hi pinten res, tret d'aquells que realment es creuen que les setanta mil persones que hi van entrar els dies 30 i 31 de juliol procedents del Marroc són una “invasió”. Deuen ser les tropes de Boabdil, que tornen per reconquerir Granada cinc-cents anys després. El que hi ha a Ceuta, també, és un conflicte geopolític en què l'objectiu principal (de potències com Rússia, Israel o els EUA de Trump) és la desestabilització d'Europa, i en què la frontera espanyola és utilitzada per aconseguir-lo. La frontera i la població civil marroquina, amb més de 140 morts i centenars o milers de persones abandonades a la seva sort.
La manifestació a la qual va acudir la presidenta Prohens no anava de res de tot això. Va ser una manifestació, per cert, en què la Policia es va abstenir de donar ni un sol cop de porra, malgrat les maneres decididament agressives de molts dels participants. La manifestació, de fet, no hauria de ser considerada com a tal: les ‘manifestacions’ on assisteixen l'extrema dreta i els neonazis utilitzen un dels drets fonamentals de la democràcia, que és el dret de manifestació, per fer una exhibició pública de força bruta. Un exercici d'intimidació: no són altra cosa els crits amb insults, les proclames racistes, l'exigència d'acabar amb aquells que es consideren “enemics de la pàtria”. El feixisme (que a Espanya va revestit de neofranquisme) sempre funcionat d'aquesta manera: cercant la intimidació mitjançant l'odi i la força bruta. El Partit Popular ja no hi flirteja ni hi festeja, amb el feixisme, sinó que s'hi ha unit definitivament, se n'ha fet seu el discurs i s'esforça per blanquejar-lo i normalitzar-lo. La presidenta Prohens com per altra banda ha fet sempre, obeeix ordres i, si s'ha de deixar retratar al costat d'individus amb el braç aixecat a la romana o al costat d'individus que exhibeixen la imatgeria neonazi de grups com Plus Ultra, ho fa. Si mai algú es pren la molèstia de recordar el mandat de Prohens (haurà de fer-ho algun desenfeinat, amb interès per les coses insignificants), aquestes fotos quedaran molt lluïdes a la seva biografia.