Mallorca: moltes Torre Pacheco
El darrer dia de juliol, abans que començàs el ple de l’Ajuntament de Palma, es va dur a terme davant de Cort una manifestació significativa i important: ciutadans, societat civil, expressaven el seu rebuig a la llei de sòl aprovada recentment al Parlament amb els vots del PP i de Vox. Barriades com Son Sardina, Establiments i el Secar de la Real, entre d’altres, i municipis com Llucmajor, Campos, Manacor, Felanitx, Inca i Calvià poden convertir-se en aglomeracions amorfes de nova construcció, aixecades sense més ordre que el d’arribada dels projectes als corresponents registres d’entrada, com a conseqüència d’aquesta llei. Zones fins ara protegides i emblemàtiques, com la serra de Tramuntana i el Parc Natural del Trenc, tan odiat per la dreta, es veuen també seriosament amenaçats per l’esperit, la lletra i les intencions que conté aquesta llei.
Dèiem que la manifestació va ser important perquè va ser la primera de moltes que seran necessàries per donar resposta ciutadana a l’anomenada Llei d’obtenció de sòl. Els seus impulsors la justifiquen, la llei, per la necessitat d’afrontar els problemes d’habitatge a les Balears. Aquesta necessitat existeix i és ben urgent, però la llei no tan sols no és útil per abordar el problema, sinó que l’empitjora exponencialment. Comporta un nou increment poblacional traumàtic, amb conseqüències difícils de preveure avui dia. La població de Palma podria créixer en un terç més de l’actual i passar de més de quatre-cents mil habitants a superar els sis-cents mil. La d’un municipi com Llucmajor podria doblar-se i passar dels quasi quaranta mil habitants registrats l’any 2024, a més de vuitanta mil. Se suposa que la idea, gens nova per altra banda, és convertir tota l’illa en una gran àrea metropolitana interconnectada, amb sortides al que quedi dels espais naturals de Migjorn, Llevant, Pla, Raiguer i serra de Tramuntana. Una mena de gran complex vacacional per a tot l’any, amb la població dedicada mig any al sector servei i l’altre mig a l’atur i/o l’economia submergida, com ja fa estona que es fa.
Entre els problemes que aquest pla comporta (escassetat de recursos naturals, principalment d’aigua; falta de serveis d’una illa precària en gairebé tot), cal pensar en l’augment d’una desigualtat social que ja és molt accentuada. Amb preus fora de control i un gruix important de població cada dia més empobrit, fractures socials com la que s’ha vist recentment a Múrcia, al municipi de Torre Pacheco, es convertirien previsiblement en el pa de cada dia a la Nova Mallorca. És irònic que aquells que odien els immigrants, i que vergonyosament es neguen a acollir-los, facin una llei que és un veritable efecte crida perquè vingui molta més gent a provar sort en llocs de treball no qualificats en el sector serveis. És irònic també que Prohens lamenti davant el rei Felip que Mallorca estigui superpoblada, quan el seu govern ha fet la llei que pot suposar el desbordament demogràfic definitiu de l’illa.
S’explica millor, això sí, quan recordam que la patriota Manuela Cañadas, de Vox i entusiasta impulsora de la llei de sòl, és sòcia d’una immobiliària. O que el portaveu Sebastià Sagreras, del PP, és empresari de la construcció. Cal no oblidar, a més, que el PP ha passat vuit anys fora del poder, i aquesta és una dieta massa severa per a un organisme com el principal partit del sistema polític espanyol, acostumat a deglutir doblers públics en quantitats ingents. De fet, les presses de Feijóo per governar Espanya tenen més a veure, vegin vostès quines coses, amb aquesta enyorança del poder que no amb la voluntat de salvar la pàtria amenaçada.