Un mal final per a Trapero

El major Josep Lluís Trapero ha estat destituït com a cap dels Mossos. Costa d’entendre que un càrrec restituït pel conseller Sàmper el novembre del 2020 (tres setmanes després de l’absolució a l’Audiència Nacional) i confirmat pel conseller Elena el juny d’aquest any, sigui ara destituït. ¿Que el descobreixen ara, amb les seves virtuts i els seus defectes, el major Trapero? ¿Fa un any o fa sis mesos no hi havia la mateixa necessitat de "feminitzar", “modernitzar” i començar el “relleu generacional" dels Mossos amb què s’ha justificat el canvi? 

Trapero ha sigut víctima del seu propi personatge, aquest que, malgrat ell mateix, també era. Li va tocar encaixar l’expressió màxima de la contradicció d’un cos que ha de servir dos amos: la justícia espanyola i el govern independentista de Catalunya. Equilibri difícil sempre, però impossible després de l’octubre del 2017, quan el major va ser objecte de la gelosia i la venjança d’altres cossos armats mentre marcava distàncies amb els polítics. I ara, un cop rehabilitat, Trapero ha rebut l’escomesa de la política, que inclou l’obligada supeditació dels uniformats al poder civil democràticament constituït, l’al·lèrgia atàvica de l’extrema esquerra als Mossos (sobretot la CUP, necessària per a la continuïtat del Govern amb un president d’Esquerra) i les tensions socials en augment, de manera que sempre surt un policia a la foto de la tensió, sigui per incompareixença d’altres poders o per un ús maldestre de la força.

El major marxa dolgut pel ventilador de mentides i rumors que es va engegar ja fa temps. Trapero no ha fitxat com a cap de seguretat de cap empresa de l’Íbex-35 i es continua considerant un servidor públic que no té intenció d’anar-se’n a Madrid. Aquest final no ha estat a l’altura de tanta història de bon servei públic com la de Trapero, i la prova n'és l’emprenyada disciplinada d’alguns comandaments dins del cos.