08/12/2023

Llengua i escola

Des que el Govern va anunciar el seu pla per implementar l’elecció de llengua a l’ensenyament, un centenar de centres educatius s’hi han oposat unint-se a la campanya 'La llengua no es toca'. Cada dia són més les escoles i instituts que s’organitzen contra aquesta agressió, i és que un altre cop la dreta col·loca el català al centre de l'escena política per gratar quatre vots.

Recordem que l’acord d’investidura entre el PP i Vox estableix que a partir del curs vinent s'establirà la possibilitat de triar la llengua d'instrucció en la totalitat de la xarxa educativa, abastint el segon cicle d'Educació Infantil i el primer d'Educació Primària. A més, el pla preveu que, en els altres cicles, els directors dels centres podran optar d’implementar-ho, en una fase de prova.

Cargando
No hay anuncios

Les conseqüències del sectarisme del PP i Vox ja s'albiren. Ara fa uns dies el partit d’Abascal va exigir al Govern 20 milions d'euros per al seu pla: "Farem valer els nostres vots", varen dir. Així, l’equip de Prohens haurà de gastar uns diners que no té en la maleïda divisió per llengua, en lloc de destinar-los a la gent. Sabeu quantes beques de menjador o llibres de text es poden pagar amb aquesta doblerada?

Ara bé, deixau-me dir una cosa que potser us semblarà, d’entrada, estranya: la política del PP no ens afecta gaire els que parlam català amb la família. Així que no ens esverem massa (almenys per això).

Cargando
No hay anuncios

M’explic. En primer lloc, la immersió lingüística a les Illes Balears no existeix, malgrat que uns i altres diguin que sí. El que sí que es fa, a la majoria –no tots– dels centres públics, és impartir una part significativa de les classes en la nostra llengua, una pràctica ben diferent de la immersió. Potser el català ha conquerit les aules, però no hi ha cap intenció política que penetri als patis. A més, la nostra llengua és quasi inexistent a les escoles privades dels rics, aquestes que fan l’ensenyament en anglès, francès o alemany. També és poc present en una part de l'escola concertada, que, honestament, no mostra cap sensibilitat cap a la nostra llengua. Tothom sap de quins centres estic parlant. A més, hi ha un fet que se’ns oblida sovint, i és que sigui quina sigui la normativa vigent, si el Govern de torn no prioritza l'ús del català, qualsevol mesura esdevé indiferent. I això, amics, ha passat tant amb consellers del PP com del PSOE.

Llavors, on és el problema? Per què l’Obra, Plataforma, i una gran part del professorat estan emprenyats? Idò perquè, agradi o no a molts de fatxendes, la llengua obre portes. I no m’estic referint només al món laboral, on sempre constituirà un valor afegit al currículum. Sinó que parlo que el domini del català t'inclou en la 'tribu', amb el prestigi social que això suposa. En conseqüència, aquest sistema que els del PP volen implementar parteix d'una premissa falsa. Proclamen que el català no és imprescindible per viure a Mallorca, i si bé això és cert per a l’elit o per a aquells que es conformen amb feines poc qualificades, per a la resta de la població és crucial si albira un futur millor.

Cargando
No hay anuncios

Conscients d’aquesta situació, ara fa dècades, les mares i pares de Santa Coloma de Gramenet, una localitat al Barcelonès nord, van organitzar recollida de signatures i manifestacions per aconseguir que a l’escola pública es fessin classes de català. En un entorn predominantment castellanoparlant i treballador, la seva aspiració era que els seus fills fossin tractats com la resta. Ells tenien clar que dividir és segregar, i separar els nins per la llengua que parlen és això, segregar. Així va començar la immersió lingüística a Catalunya, gràcies als pares de la immigració, que la van lluitar.

Recordem que la distribució desigual de l’alumnat dins les aules és un problema real que augmenta la desigualtat i que ja es dona a molts llocs de les Illes Balears. A tall d’exemple, una dada: un 80% de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) és matriculat a escoles públiques, i arriba a representar la meitat de l’alumnat a alguns centres. El Govern no farà més que agreujar aquesta situació amb el seu Pla. Pareix que hi ha molta gent interessada que l’escola pública no funcioni com un ascensor social, no creieu? Per què deu ser?

Cargando
No hay anuncios

En definitiva, aquells de nosaltres que estimem la nostra llengua hem de tenir-ho clar. Hem de demanar a la comunitat educativa, incloent-hi pares, professors, centres i sindicats, que defensin els drets dels infants a tenir les mateixes oportunitats que els més privilegiats. I aquí, em deman on es troben en aquesta lluita aquells que resulten perdent amb el Pla del Govern, és a dir, els més desfavorits, els castellanoparlants i els immigrants. Què faran en aquesta situació? Defensaran els drets dels seus fills? Convé que els interpel·lem, perquè aquesta, amics, és la seva lluita, no la nostra.