L'ombra allargada dels bellaombres
El Govern de l'Ajuntament de Palma, comandat pel batle Jaume Martínez, confiava que, amb el temps, es diluís l'impacte causat en l'opinió pública per la tala de matinada, el passat mes de desembre, dels 18 bellaombres de la plaça de Llorenç Villalonga, a Dalt Murada, al barri de la Calatrava. Va ser una decisió arbitrària, fonamentada en un suposat informe tècnic que no ha vist mai ningú, executada amb nocturnitat i traïdoria (es va enviar la brigada de matinada, que encara feia fosca, a tombar els arbres) i que disposava d’una forta oposició ciutadana: els veïns del barri volien que els arbres quedassin allà on eren. Succeïa, però, que aquells arbres “feien nosa” a determinats establiments hostalers i hotelers de la zona, i també a algun propietari d'aquesta mena de pisos que es venen per milions d'euros (no els valen). L'ombra dels bellaombres impedia que el sol entràs per les finestres dels pisos de luxe amb l'abundància que els seus amos volien, o tapaven la vista perquè els clients d'hotelers i restauradors es fessin les fotos que els venia de gust penjar a Instagram. En conseqüència, els arbres van ser sacrificats sense cap mirament pel seu valor històric, mediambiental i paisatgístic. De qualsevol manera i fora mirar prim, com ha fet tradicionalment les coses la dreta nostrada, i més en aquests temps foscos, en què el PP va directament de bracet amb els feixistes de Vox.
El temps, però, no ha esborrat el record d'aquella endemesa: els veïns de la Calatrava continuen organitzats i actius després del menyspreu de què van ser objecte per part de qui se suposa que han de ser els seus representants. A la passada rua de Carnaval de Palma, la comparsa Ciutat Verda (que reivindicava una Palma amb arbres i que va fer una desfilada tan vistosa com aplaudida i fotografiada) va rebre un tracte de desfavor per part de l'organització municipal, que va arribar fins al punt de no incloure cap imatge de la comparsa a l'àlbum de fotos oficials. Altrament, l'Ajuntament se sap en fals i ho demostra anunciant tota mena d'actuacions compensatòries de l'arboricidi, que després tampoc van enlloc o reben el rebuig ciutadà. En particular, la proposta de replantació de la plaça de Llorenç Villalonga ha merescut el refús unànime tant de les entitats veïnals com de les ecologistes, atès el cas omís que l'Ajuntament ha fet de moltes de les seves propostes i suggeriments.
La gens edificant història dels bellaombres exemplifica bé l'autoritarisme i la idea patrimonial de les institucions públiques que tenen el PP i Vox, que aquesta setmana s'ha tornat a fer palesa en l'enèsim episodi sobre la Feixina: han donat la màxima protecció municipal al monument feixista (que commemora la participació del vaixell ‘Baleares’ a la sanguinària Desbandá, una massacre de civils perpetrada a Màlaga pels sollevats contra la República) en contra del criteri del govern espanyol, que l'ha inclosa en el catàleg estatal de símbols contraris a la memòria democràtica, cosa que en suposa l’eliminació. Als nostres governants, però, els disgusten els arbres centenaris i els agraden, en canvi, els monuments fatxes que celebren crims de guerra. És de suposar que s'hi diverteixen, tot exercint d'aquesta manera les seves responsabilitats, perquè, a més de les guerres de debò, també els encanta això que absurdament anomenen “guerres culturals”, i que només consisteix a promoure el negacionisme i l'odi social. Que es diverteixin, però que siguin també conscients que governar d'aquesta manera està necessàriament abocat al fracàs.