10/09/2021

L’any vell i el nou curs

El calendari no registrarà, per ara, el canvi produït en el pas dels dies. Ara comença el 2022, amb un trimestre, l’actual, engrunat en el 2021. El final i el principi d’any no el marquen les festivitats religioses, sinó la fi de l’estiu roent i la claudicació del sol. És en aquest moment quan, a Donnafugata –El guepard (Il gattopardo), Tomasi di Lampedusa– el sol torna després d’algunes tempestes, però ja desproveït del seu poder absolut i, en canvi, limitat per una nova constitució. I és ara quan tot recomença, com la mar d'El cementiri marí (Paul Valéry), “la mer, la mer, toujours recommancée”. Com la mar de Debussy. Com la terra. 

Per què deim 'el curs polític'? 'Curs' ens ve definit com a “part de l’any dedicada a unes activitats, especialment d’ensenyament”. No parla aquest diccionari de l’activitat política, se suposa que per no crear confusió després d’assenyalar les activitats d’ensenyament. La política ens ensenya poques coses transferibles al comportament de la ciutadania. 

Cargando
No hay anuncios

Per ventura algun diccionari ja registra, a títol d’exemple, el curs polític. En qualsevol cas, no tardarem gaire a comprovar que el mot 'curs' cobreix també les activitats polítiques de tardor a principi d’estiu. 

Ara, mentre esperam el fred dels tords i els núvols d’estornells en el cap al tard, ja surten al camp de batalla els primeres espases, això vol dir que la crispació, la calúmnia, la incitació a l’odi i la fanfarroneria estan a punt de reestrena amb escassos canvis argumentals però amb unes maneres encara més irritants que el curs passat. Just abans que comenci de ple el nou curs, els ciutadans pacífics començam també a recuperar i rehabilitar el nostres refugis per protegir-nos contra la pesta del malparlar i la sanguinària hostilitat a les veritats més elementals. 

Cargando
No hay anuncios

Una mostra d’aquesta sanguinària hostilitat s’ha manifestat a la Moncloa, amb un Pedro Sánchez fent xantatge a Catalunya sencer amb la qüestió de l’aeroport del Prat. Ha estat una manera nova en les formes, però antiquíssima –secular– en un fons pervers: se  sap que així no s’enganya els catalans, però que la resta de l’Estat s’ho beurà d’un sol glop: així ha començat el primer trimestre del 2022 atrapat en el 2021, de la mateixa manera que hi ha països amb la seva història atrapada en la d’un altre país.