Ja no podrem millorar mai?
El curs passat, els estudiants de les Balears i les Pitiüses varen obtenir la nota més baixa de tot l’Estat en els exàmens de Selectivitat. No solem celebrar aquesta mena de rècords, nosaltres, tan donats a presumir de ser els primers en tantes coses, la majoria negatives. Però es veu que el rècord de la Selectivitat ens deu remetre una imatge desoladora del país: la resignació de la gent major a una vida mediocre no comporta automàticament l’acceptació d’un futur igualment mediocre per a les noves generacions –ara molts de joves assumeixen que viuran pitjor que els seus pares (NB: sempre s’ha de tenir en compte que Menorca guanya un escaló en civilitat a les altres illes.)
Hem sentit com tota casta de persones influents es preguntaven per què aquestes noves generacions assoleixen una preparació tan pobre per navegar després en la vida adulta. De respostes, també n’hem sentides de tota casta. Moltes d’elles tenen relació amb la conformació mateixa de la nostra societat i amb una escala de valors estrafeta, si no capgirada. Per a una majoria, és massa fàcil accedir a una feina que permeti malviure, sovint de salt en salt en cerca dels miracles petits que aquesta societat deixa emergir –sovint, en forma d’emmirallament. L’objectiu de malviure ja no és residual, ha esdevingut un ideal perfectament assumit.
Per tant, és necessari obstinar-se a malgastar energies amb una preparació cultural si tanmateix no ens en podrem servir per millorar el nostre nivell de vida? La pregunta, sentida fa uns dies per la ràdio, té aquí una capacitat insuperable per definir la relació de cultura i societat, tan de moda fa tants d’anys. Vol dir que, al nostre país, el concepte de cultura és tan summament reduccionista que en general no arriba ni a eina per obtenir més bons salaris. I tot, en unes illes que s’han deixat obrir en canal i escorçar-se salvatgement per oferir als turistes les vísceres encara palpitants.
Per preguntar alguna cosa i sense assenyalar ningú, hi ha prevists plans o projectes per millorar aquesta situació? O ens avenim sense més comèdia a produir uns quants savis, un equip d’experts en noves tecnologies, uns grups de taurons i una multitud de persones pròximes a l’analfabetisme, ja que aquest seria el tipus de societat que més convé als poders econòmics de les Illes?
Guillem Frontera és escriptor
