OPINIÓ

La inquietud dels xots

Que la megaempresa Amazon hagi obert un supermercat físic a Seattle gairebé sense personal per atendre la clientela no ve de nou ni tampoc és cap gran revolució en el món empresarial. "Sense caixers i sense cues", es diu, se'ns en venen els avantatges, que com tot també els té. D'un temps ençà, hem après a posar benzina als nostres cotxes, a comprar els bitllets d'avió o a facturar sense necessitat de dir bon dia a ningú ni que ningú ens ho digui, a fer la bugada en sec, a fer-nos les fotocòpies, a operar amb el banc telemàtic i així fins a un llistat interminable de tasques a les quals cadascú n'hi pot afegir tantes com vulgui. Quantes coses feim avui sols que abans fèiem amb la col·laboració de qualcú?   

Fa anys que assistim a una progressiva, sistemàtica i massiva destrucció de llocs de feina, i no només no ens hi rebel·lam, sinó que actuam de còmplices, de col·laboradors necessaris. Diuen que és el mateix que ha succeït en anteriors revolucions industrials –aquesta de la implantació de la intel·ligència artificial es comptabilitza com la quarta–, però de moment inquieta, i molt, pensar que la balança entre la creació de nous llocs de feina i la destrucció dels 'vells' es troba ben inclinada a engreixar les llistes de l'atur o, si més no, cap a la precarització. Si bé és cert que s'obren noves vies de feina –es diu que més d'un 60% dels nins i nines que avui comencen l'escola tindran professions que avui ni tan sols existeixen–, també ho és l'advertència que fan els experts quan xifren al voltant del 50% els llocs de feina que poden ser substituïts (ara, demà, d'aquí a pocs anys) per màquines. No hi ha res que ens faci dubtar que si es pot substituir un ésser humà per una màquina, tard o d'hora se substituirà. Ja ens van preparant amb l'amenaça de les pensions. I hi combregam, i hi col·laboram. Responem exactament com s'espera de nosaltres.

Els mateixos estudis que analitzen tota aquesta situació solen concloure que les feines creatives i les que requereixen una major formació cultural estan més protegides davant a la substitució de les persones per robots, màquines o tecnologia diversa. Ja pot ser, com també potser que per això mateix, el sistema, que és previsor, fa anys i anys que les està devaluant fins a uns límits de precarietat insostenible. Això, al temps que s'encarrega de baixar el nivell cultural general fins a l'estultícia.    

L'obertura del supermercat d'Amazon, "sense caixers ni cues", només és un fet més entre infinits. Supòs que tindrà èxit i n'hi seguiran d'altres, i al final ho seran tots. I ho comprarem, com hem comprat haver de posar-nos la benzina i després passar per caixa. No ens rebel·lam, només rebelam de tant en tant, com belen els xots. Ens crea inquietud, sí, segurament la mateixa que tenen tots aquests xots quan es veuen acorralats pels cans i el pastor, i continuen al ramat.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF