Una incerta paràlisi
Ja fa un any del gran fracàs rus. Les tropes de Putin van entrar a Ucraïna amb un pla: emprendre un passeig triomfal fins a Kíiv, forçar la destitució del president i el seu equip i controlar el país amb un govern titella. Un deliri nihilista de Putin, que devia somiar amb l’any 68, quan els tancs soviètics van posar fi a la Primavera de Praga en un tres i no res.
L’exèrcit ucraïnès, que no és cap potència mundial, va aturar la invasió i, enmig d’un espectacle patètic, amb els tancs abandonats a les carreteres, els russos van haver de recular. No hi ha pitjor enemic que el desconeixement de la realitat. I més encara si es tracta de les pròpies forces. La imatge de la que havia estat l’altra gran potència d’un món bipolar s’ha fet miques. Un any amb el conflicte estancat i sense cap senyal que Rússia pugui prendre la iniciativa. Simplement una estratègia de manteniment del front sobre la base de portar milers i milers de soldats al sacrifici. I uns costos enormes per a la vida quotidiana dels russos. Amb una novetat afegida: la fugida de Rússia de milers de persones. Es tracta de joves que no volen anar al front, empresaris que es veuen en perill, dissidents o simplement gent que veu difícil la seva vida allà dins.
De rebot, Putin ha aconseguit que la Unió Europea s’unís en l'estratègia de suport a Ucraïna. I que hagi vist el conflicte com una oportunitat de cohesió. Ningú està disposat a fer concessions que puguin donar senyals de via oberta a l’expansionisme rus. Resultat: una incerta paràlisi, que alguns ja pronostiquen de molt llarga duració. Europa ajuda Ucraïna a resistir però és lenta a l’hora de donar-li el suport necessari per guanyar. El lema seria: derrotar Rússia sense que es noti gaire. Com es fa?
El mite de la potència russa ha caigut definitivament. Com a màxim és un peó de la Xina en la seva competició amb els Estats Units per dominar l’ordre mundial. Si s’ha de decidir per desgast, Ucraïna també té els seus límits. Tanmateix, Europa necessita que quedi clar que les fronteres són intocables, però ni pot badar ni pot accelerar més del compte. Es requereix un càlcul extremadament delicat dels passos i de les conseqüències. L’objectiu és que Putin no pugui pensar a tornar-hi. La fórmula no està escrita. I Europa té fama d’evanescent en moments crítics.