Per unes illes més autosuficients

Dilluns passat vàrem tenir una bona mostra del que suposa una bona gestió de contexts insulars com el nostre. Mentre quasi tota la Península Ibèrica estava immersa en la foscor d’una apagada sobtada del sistema elèctric, a les Balears continuava la normalitat. Estant, paradoxalment, més ben informats que els peninsulars del que estava passant.

El motiu de la nostra relativa independència del sistema elèctric ibèric és l’existència de centrals elèctriques a Mallorca, Menorca i Eivissa. Això ens ofereix un cert grau d’autosuficiència energètica i, tal com va quedar demostrat, ens fa manco dependents del continent. A priori, qualcú podria considerar això com una anomalia, especialment si es considera la discontinuïtat territorial com un detall sense importància. Però el fet geogràfic de ser terra envoltada de mar ens imposa unes fronteres que, pel nostre bé, haurien de traduir-se en més estructures institucionals pròpies i sistemes de producció i distribució que tenguessin l’autoabastiment com a element central de la seva raó de ser.

Això no és un manifest a favor de l’aïllacionisme (ni del trumpisme!), en tot cas, de l’’illeïsme’. Em referesc a assumir la nostra condició de territori separat del continent i actuar en conseqüència. El fenomen de la ‘illeïtat’ ha estat tractat per altres persones molt més intel·ligents que jo, i vol dir una cosa diferent de la ‘insularitat’. A diferència d’aquesta darrera, la illeïtat no seria dicotòmica (illa sí/no), sinó un espectre que abastaria casos des de, no ho sé, Gran Bretanya fins a Cabrera, passant per Sicília. I tendria en compte diversos aspectes que contribueixen a l’aïllament. A Menorca, Eivissa i Formentera els termes doble i triple insularitat són d’ús habitual i capturen precisament aquesta idea. 

Tot l’anterior ens hauria d’impel·lir a deixar de pensar-nos políticament com si fóssim una província espanyola més i començar a entendre que podem gestionar millor la nostra condició insular si ho feim nosaltres mateixos. Això és: ampliant l’autogovern. És precisament la mateixa intuïció que ens va dur a cercar la manera de no dependre tant del sistema energètic peninsular la que ens hauria de dur a replantejar-nos el mateix en altres àmbits. Assumir el control sobre estructures i competències clau del nostre territori com, per exemple, són els aeroports i el control sobre el flux de persones i vehicles. O fer efectives polítiques que requerim per a la nostra supervivència, com és la prohibició de compra d’habitatge als no-residents, enfront de l’Estat i la UE. Entre un llarguíssim etcètera de mesures que tendrien com a objectiu no malmetre encara més el dificilíssim equilibri social, econòmic i ecològic que està especialment en joc en contexts insulars.  

A més a més, la promoció de l’autoconsum seria una política clau per davallar la dependència del turisme i estimular el que es considerin sectors estratègics. Ser un arxipèlag d’illes relativament properes ofereix la possibilitat d’intercanviar mercaderies, com també no haver de triplicar tots els serveis. Poder produir una cosa a una de les illes i ser consumida al conjunt de l’Arxipèlag. En aquest sentit, el consum i circulació interna de productes hauria de ser incentivada des de les nostres institucions. Especialment en els casos on existeix competència amb mercaderies de fora a més baix cost o casos en què es requereixen estructures de distribució molt costoses. Un bon exemple d’això darrer són els cables submarins d’energia interinsular que haurien evitat l’apagada que va afectar el ponent menorquí el 2018. Però també hi ha coses manco evidents, com són els mitjans de comunicació de les Balears, que competeixen (no gaire exitosament) amb els d’àmbit estatal, donant lloc a un empobriment de la discussió col·lectiva sobre els temes que ens afecten més immediatament, la qual cosa té nefastes conseqüències per a nosaltres. 

Dic tot això sabent que parlar tant de la necessitat de reclamar més autogovern com de més consum de productes local no genera absolutament res al votant mitjà illenc. Si no el panorama electoral seria un altre. I mira que hi ha moltíssimes vies per les quals es pot arribar a la conclusió que aquestes són propostes bones i/o justes. La condició geogràfica de l’aïllament és innegable. Materialment estam separats. Només l’estranyíssima identificació amb l’Espanya peninsular aconseguida després de dècades d’educació nacionalista explica que continuem votant i pensant en nosaltres mateixos com si el que ens separàs del continent fos només un riuet.