Els homes que s’agafen la bragueta

“S’ha acabat, la nostra lluita és la lluita global”, anunciava la pancarta que desplegaren les jugadores de la selecció espanyola de futbol juntament amb les jugadores sueques, just abans que ambdues seleccions es disputassin un partit. No era qualsevol partit, prèviament havíem seguit a través dels mitjans de comunicació com les jugadores de la selecció espanyola renunciaven a aquesta si no hi havia canvis estructurals en el si de la federació espanyola de futbol. Elles ja havien dit que no els bastaven alguns cessaments de maquillatge. Elles s’havien plantat amb el missatge 's’ha acabat' arran de l’agressió que havia patit la seva companya Jennifer Hermoso i la resposta masclista tant de l’agressor com de la mateixa federació de futbol espanyola.

Aquest no és un cas aïllat. El mateix 25 de novembre sabérem que el vicepresident del Govern de Marga Prohens havia nomenat per a un càrrec públic Juan Antonio Serra Ferrer, qui al maig del 2022 havia agredit sexualment una dona en un bar i fugint havia pegat a un policia. El Sr. Vicepresident, que de seguida va destituir el càrrec nomenat, considera que no ha de dimitir malgrat que tenia coneixement dels fets, va decidir creure el que contava l’agressor i, a més, no admet lliçons de lluita contra les violències masclistes de ningú. La Sra. Prohens no destitueix el seu vicepresident, i no admet lliçons de ningú. Un parell de dies abans al Consell de Mallorca,  amb el govern del PP i Vox, s'aprovaren retallades al pressupost en qüestions d’igualtat i dijous passat el Sr. Antonio Deudero del PP, tinent de batle de l’Ajuntament de Palma, insultà la regidora de MÉS per Mallorca  Neus Truyol.

Repetim, no són casos aïllats, és una realitat estructural. La Sra. Prohens, el Sr. Martínez i el Sr. Galmés tenen la possibilitat de frenar la reacció patriarcal que ha passat del carrer a governar les institucions de la nostra illa. Han de decidir si volen aprendre alguna lliçó del feminisme, que no debades és el moviment amb més potència transformadora del s. XXI;  han de decidir si realment volen afrontar les violències masclistes d’arrel. 

Erradicar les violències masclistes sabem que és un objectiu a llarg termini. Només la mateixa setmana posterior al 25-N la violència masclista i vicària ha posat fi a la vida de quatre dones i una nina, i una altre nina i una dona resten en estat de coma. Per això són importants no només els recursos públics, sinó també capgirar els espais de poder. Irene Zugasti diu que les feministes no oblidarem aquelles dones, referint-se a les jugadores de futbol, que deixaren en fora de joc els homes que s’agafen la bragueta. 

Les sales de plens no poden seguir essent espais hostils per a les dones. El Sr. Martínez ha de decidir si expulsa els que en sentit literal o figurat s’agafen la bragueta. La presidenta del Govern, la Sra. Prohens, s’ha de plantejar de part de qui està: si dels còmplices dels agressors (que s’agafen la bragueta) o d’aquelles que afronten les violències. El Sr. Galmés ja ha decidit, i ha retallat el pressupost d’Igualtat.