OPINIÓ
Opinió 24/12/2020

Hibernar

3 min

PeriodistaHe acollit amb un optimisme moderat l'imminent arribada de les vacunes contra el covid, en part perquè, com ja sabran els que em llegeixen amb regularitat (de veres que em sap sap greu per a ells), l'optimisme és un dels pocs mals vicis que em són aliens. Però també perquè, posats a empènyer fanàticament l'i+D i interessar-nos sobtadament pel progrés de la ciència, pens que potser era el moment de fer avançar l'agenda transhumanista, com qui aprofita per enderrocar un pont protegit ja que té les excavadores ampliant l'ermàs.

Hauria estat bé, per exemple, estudiar bé el tema de la criogènia.

Ho dic com a primer interessat a hibernar indefinidament. D'entrada, almanco al llarg del 2021 i potser si em deixen ben entrat el 2022, que no han començat però ja em provoquen poc més que peresa i una sospita cada cop més fundada que retrà poc la pira sacrificial en què estam a punt de calar foc al 2020 i tots els seus mals. Ni els exorcismes són ja el que eren.

El 2021 serà, tenc por, el trepidant final de temporada del 2020, un d'aquells tancaments que et provoquen insomni i un principi de catatonia només interromput esporàdicament per saltar-se les capçaleres i lletres de crèdit, implorant perquè la cosa acabi ja i poder continuar amb la teva avorrida vida.

Perquè això és tot el que deman, implor, al 2021: avorriment, previsibilitat i, sobretot, unes rutines no amenaçades per possibles confinaments, parcials, totals o laterals, ni assetjades pels mantres populars del tipus "si ens deixen" o els nins de San Ildefonso refilant cada matí el nombre de morts, hospitalitzats, infectats i la taxa de positivitat (ha estat real o la meva imaginació malaltissa ha tornat a deformar la realitat?).

Ja no tenc el cor per a més decepcions ni sorpreses. El 2020 m'ha deixat extenuat i un poc tocat, sincerament. Només tenc ganes de dormir, recuperar-me. En tot cas, demanaria un parell d'hores al dia per llegir i jugar una estona amb el fill i comprovar que està bé, potser fer un vermutet un cop a la setmana amb els amics, per interpretar-nos els somnis; però tota la resta em fa una vessa insuperable, total. El 2021 no ha començat i ja m'ha inflat prou les pilotes. Així que us faig un favor i tot, hibernant, perquè en aquest món ja hi ha prou malsofrits i pessimistes. Ningú no mereix el càstig de tenir algú com jo al voltant, potser ni tan sols jo.

Per això per als Reis he demanat una càpsula on aparcar indefinidament el meu cos.

Si de cas, em despertau més endavant, quan tot això s'hagi espassat un poc i robar cubatas a les 4 del matí al Lisboa no suposi la possible mort d'un familiar i els concerts de rock i les oposicions a perit no es regeixin pels mateixos protocols (això de #culturasegura segur que ho va inventar algun capellà).

Però fins que dur mascareta no sigui considerat una precaució exagerada i maniàtica al nivell d'aquells que, temps ha, es rentaven les mans més de tres cops al dia o estrenin la quinta de Rick & Morty, no compteu gaire amb mi i molt manco amb el meu entusiasme (que sé que no hi comptàveu, però per si de cas).

Jo estaré dormint, superant el 2020 de l'única manera possible: abdicant del nou any. Estaré bé, crec. Probablement millor que vosaltres, pobres i conscients mortals. Despertaré devers 2022 o 2023 i us ho podré dir: hauríeu d'haver triat la pastilleta blava.

stats