Galmés i l'enemic a casa
El govern franquícia del Consell de Mallorca no guanya per a ensurts. El flamant president, Llorenç Galmés, ja sap que en política no hi ha res pitjor que el foc amic. De fet, va ser investit amb els vots imposats de l'extrema dreta; era el pacte que permetia a la Molt Honorable conformar un Govern "en solitari". Ara, d'aquella pols, venen aquests fangs.
El recent nomenament del director general d'Agricultura és una mostra més del menyspreu que el PP i el Consolat de Mar tenen pel Consell, màxima expressió de l'autogovern mallorquí. Aquesta designació, completament lícita, compromet, però, el president Galmés. És una nova demostració del seu poc pes polític i nul·la capacitat d'influència dins el seu mateix partit. Novament, n'evidencia que ha estat moneda de canvi i que no podrà prendre cap de decisió sense el beneplàcit d'aquells que sí que comanden al seu partit.
Per entendre la importància del nomenament a la Conselleria d'Agricultura cal recordar que aquesta és una competència que ha de ser transferida al Consell de Mallorca. Ho diuen l'Estatut, la Llei Agrària i la Llei de Consells. De fet, els consells d'Eivissa i Menorca ja l'exerceixen. Durant el passat mandat, jo mateix vaig iniciar els contactes per començar el procés administratiu que fes efectiva la transferència. Basta fer una recerca a la xarxa per comprovar-ho i, sorpresa, també descobrir que l'actual (i aleshores també) director general d'Agricultura n'era el principal detractor.
I aquesta és la qüestió: podrà el senyor Galmés negociar aquest traspàs si qui ha d'autoritzar-lo no creu en l'autogovern i la descentralització administrativa? És evident que no. És un altre gol de l'equip del Consolat que imposa la seva doctrina uniforme i uniformitzadora per damunt dels interessos de Mallorca i que relega el seu president franquícia a segon pla sense poder de decisió. Un nou atac a Mallorca que serà letal per al president insular.
Des de MÉS per Mallorca no defallirem en la lluita per assumir les competències en matèria d'Agricultura, una passa imprescindible per a disposar de més eines que contribueixin a la transformació econòmica. No oblidem que el conjunt de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i el desenvolupament rural constitueixen una part fonamental de la nostra economia, del nostre paisatge i de la nostra manera d'entendre el món. Per això, les persones han de poder viure del camp. Per això, cal assumir les competències i gestionar des de la proximitat implementant polítiques encaminades a la seva sostenibilitat, per garantir un territori amb futur i que al mateix temps generi oportunitats laborals dignes. Això és el que volem. I això és, precisament, el que no vol el director d'Agricultura. Ho permetrà, senyor Galmés?