Fraus electorals

Seguint les corresponents consignes dels seus caps de files madrilenys, Vox de les Balears i part de l’òrbita del PP intenten estendre l’ombra de la sospita de frau electoral damunt les eleccions del 29 de novembre. Previsiblement aquesta campanya de desinformació anirà en augment a mesura que s’acostin les dates dels comicis, i els caps del PP i Vox han deixat clara la solidesa dels arguments. Feijóo: “Vaig ser president de Correus i no confii en els directius de Correus”. Abascal: “Aquesta gent [Pedro Sánchez i els socialistes] ja sabem que som capaços de qualsevol cosa”. Fins i tot a l’hora d’escampar mentides, Feijóo no pot evitar tornar a demostrar la seva esgotadora mediocritat, i Abascal, la seva ganduleria.

El més greu fins ara ha estat la decisió del Tribunal Suprem (el ‘tribunal bo’ de la dreta espanyola, en contraposició amb el Constitucional, que per a ells s'ha convertit en el ‘tribunal dolent’ d'ençà que no hi tenen majoria) de deixar sense dret a vot els 163.020 descendents d'exiliats que havien estat nacionalitzats per aplicació de la disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica del govern espanyol (aquesta amb la qual es va excusar Marga Prohens per derogar la llei de memòria històrica de les Balears, obeint les ordres de Vox). El fet és extremadament greu perquè suposa una vulneració flagrant, perpetrada des d'un alt tribunal de l'Estat, contra el primer dret de tota democràcia, el més bàsic i essencial, que és el dret a vot. La llei de memòria democràtica va entrar en vigor l'octubre del 2022, de manera que aquestes persones ja havien votat amb plena legitimitat a les eleccions del 2023 (municipals, autonòmiques i generals) i a les del 2024 (europees). Probablement alguns, o molts, d'ells van votar el PP o Vox. Ara no podran fer-ho, perquè el Suprem (i també Vox i l'entitat ultradretana Iustitia Europa) sospita que són tots ‘sanchistes’.

El PP no s'havia inquietat mai per cap suposat frau electoral, i si ara ho fa, és pel mateix motiu que el PP ho fa tot d'uns anys ençà: perquè Vox li exigeix que ho faci. També hi pesa la ininterrompuda imitació del trumpisme que la dreta espanyolista estrafà a cada passa. Trump va arribar a instigar l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 amb la idea que li havien “robat” les eleccions, i ara intenta vendre la mateixa fal·làcia davant la més que possible castanya electoral que es pot endur a les eleccions de mig mandat del 3 de novembre. Idò si Trump ho fa, i Milei ho imita, Feijóo i Abascal no volen quedar endarrere. I Prohens i Cañadas, tampoc.

En tot cas, és curiós que s'intenti vendre aquesta mercaderia avariada en una democràcia com l'espanyola, on fallen tantes coses però no, justament, els mecanismes de vot. Hi ha hagut casos d'intents de frau electoral, però han estat escassos i puntuals. Si parlam de Mallorca, o de les Balears, ens hem de remuntar als anys vuitanta, quan a sa Pobla hi van votar persones mortes i l'aleshores batle Jaume Font fou condemnat per aquest motiu. O a finals dels noranta, quan, en el context de l'anomenat cas Mapau, es va produir un tosc intent d'empadronar descendents llatinoamericans de mallorquins per fer-los votar a Formentera (aquí la justícia va actuar com toca i no va apreciar delicte en les maniobres dels investigats, entre els quals hi havia l'aleshores president Matas). Sí: les poques vegades que hi ha hagut intents de frau electoral a Mallorca han estat a càrrec de personatges tan mediocres que ja ningú hi pensa ni se'n recorda.