Follia, maldat i estultícia

Seria mal de contradir el principi general de la follia com a inspiradora de la marxa de l’espècie. No vol dir això que tot el que hem fet els humans sigui un producte genuí d’una o altra forma de follia, però sí que en moltes coses, grans i petites, hi està present en un grau o un altre. És clar que, per destriar la seva participació en tants d’esdeveniments com sembla a primer cop d’ull, s’ha d’estar molt segur que no feim passar per follia el que és pura iniquitat. El nazisme, des del seu procreador fins a tots els alemanys i no alemanys que s’hi immergiren i obtingueren així llicència per fer les monstruositats més infames, era una forma de follia? No podem menysprear la presència del mal en l’espècie i atribuir-ne a la follia els seus desastres. I cal distingir el mal, com a opció moral i vital, de la conducta del pertorbat per causa de malaltia mental. I no és fàcil, perquè ambdues categories sembla que sovint uneixen forces en un intent d’esclovellar el planeta i causar tota casta de sofriments a les persones.

Tampoc no hem de caure en l’error d’associar mecànicament la follia a una certa idea de grandesa, com alguns han pretès fer, per exemple, amb la vida i l’obra de Friedrich Nietzsche. Pensem en la importància d’una de les variades formes de la follia, com seria l’estat de màxima degradació de l’estultícia. Ara en vivim un episodi memorable, perquè a aquesta associació s’hi ha afegit la maldat reiterada en forma de mentida i de calúmnia. Qui menteix més, qui calumnia més? Aquestes preguntes, lamentablement, tenen resposta segura: és com preguntar-nos quin és el partit polític més corrupte d’Europa amb molt d’avantatge sobre el segon. L’aproximació amb el partit a la seva dreta completa el panorama. L’agrupament d’aquests dos partits en una mateixa confraria resol algunes qüestions fonamentals sobre el moviment de plaques tectòniques de l’Estat. L’ocupació de l’espai de l’esquerra pel centredreta es cuida delicadament dels acabats. Els sismes polítics que vivim ara són fruit de la bona entesa de maldat, estupidesa i follia. Si la micona d’esquerra que hi participa proposa la seva revolució en un salari mínim de mil euros al mes, ja hem completat la llista de principis actius i d’excipient.

Guillem Frontera és escriptor