El finançament que ens mereixem: no admetem ni renúncies ni xantatges

És innegable que l'acord entre Esquerra i el PSOE ha forçat el govern espanyol a moure fitxa, i això suposa una oportunitat: l'actual sistema, caducat des del 2014, ens és clarament contrari i hem de fer el possible per canviar-lo.

Ara mateix som la 2a comunitat a l'hora d'aportar: la capacitat fiscal per habitant és de 3.248 €, un 21% per damunt de la mitjana. A l'hora de rebre es gira la truita: passam a ocupar la 10a posició, 2.867 € en recursos rebuts per habitant, un 1,5% per davall de la mitjana.

La proposta del govern espanyol en realitat no és un nou sistema; bàsicament és l'actual amb alguns retocs, però l'Estat posa més doblers a repartir, en concret 20.975 milions d'euros.

D'aquest augment, les Illes Balears en rebran 412 milions; és a dir, l'1,96% dels nous fons. El problema és que representam el 2,53% de la població... així que ja en sortim malparats de bon principi: mentre que de l'increment de fons cada murcià en rebrà 757 € i cada andalús, 562 €, per cada mallorquí l'Estat només tornarà 334 € més a la Comunitat Autònoma per pagar la sanitat, l'educació, els serveis socials i el transport públic.

Evidentment, la gent de MÉS per Mallorca defensam la plena sobirania fiscal per gestionar, recaptar i regular els nostres impostos, tal com fan el País Basc i Navarra amb els seus concerts econòmics. Però mentre seguim dins les comunitats de règim comú, havíem fet un gran acord amb entitats socials, patronals, sindicats i partits polítics perquè el nou sistema de finançament inclogués alguns nous factors de càlcul irrenunciables: la població flotant, l'increment demogràfic i el major cost de la vida. A més, havíem d'aconseguir que la insularitat es tengués més en compte, i que si som dels primers a l'hora d'aportar no continuàssim essent dels darrers a l'hora de rebre (el conegut com a criteri d'ordinalitat).

El fet és que la proposta del Ministeri no inclou cap d'aquests elements. Cap. Absolutament cap.

Per començar, la insularitat perd pes: passa de comptar el 0,6% (que ja era insuficient) al 0,5%. Això ja és riure's del sant i de la festa. Perquè a més, dels criteris ‘territorials’ és l'únic que no es reparteix homogèniament: pel que fa a la superfície, que computarà un 1,6%, un km² és igual a Algaida que a Talavera de la Reina; o la dispersió de la població, que comptarà un 0,5% en el finançament, es calcula igual a Formentera que a Terol. Però la insularitat no: el 75% va destinada a Canàries, el 25%, a les Balears.

A l'Estat no volen tenir en compte la població flotant, com si els turistes i treballadors temporals que venen a les Illes Balears no haguessin de menester carreteres, autobusos, trens, policia... Tampoc el creixement demogràfic, com si més gent no significàs haver de construir més escoles i centres de salut i contractar més infermers i professors.

Amb el nou sistema les Illes Balears passarien a rebre 3.201 € per habitant, d'una mitjana de 3.388 €. És a dir, d'estar un 1,5% per davall de la mitjana a situar-nos un 5,8% per davall d'aquesta mitjana; de ser els 10ns a l'hora de rebre, a ser els 13ns. 

No tenir en compte el cost de la vida de forma cabdal ens condemna a l'empobriment de forma definitiva: la ministra no pot entendre (o sí, i li és igual) que si aquí volem atreure metges o mestres han de cobrar més del que cobrarien a Guadalajara, perquè amb el mateix sou aquí viurien pitjor, i el mateix s'ha de tenir en compte per a les ajudes socials.

Perquè rebre manco que la resta és doblement injust: un euro a les Balears val manco que la Península. Si per cada ciutadà es transfereixen 1.147 € de les Illes Balears a Extremadura, per cada 150 habitants la Junta disposarà de 172.050 € més que el Govern, però és que amb això pot comprar 3 habitatges a Don Benito per dedicar a habitatge social, mentre que amb aquesta quantitat l'Ibavi no pot adquirir ni una cotxeria a Llucmajor.

Als números moltes vegades se'ls pot fer dir allò que un vulgui; de totes maneres, en referència a la nova proposta de finançament autonòmic hi ha hagut inassumibles exercicis de malabarisme justificatiu, perquè el fet objectiu és que en sortim més espoliats i maltractats.

Per això, ara que celebram l'inici de la recuperació del nostre autogovern, conjurem-nos a no renunciar a res del que ens mereixem ni a cedir a cap xantatge, i a fer un gran front comú, social i polític. Posem, per una vegada, el país per davant el partit.